Els mateixos que van dissenyar les presons també dissenyaren les escoles…
Traducció lliure de l’article publicat el 12 de novembre de 2018 per la revista Arch Daily sote el titol :
New City School, Frederikshavn / Arkitema Architects. Imatge Cortesia d’Arquitectes Arquitectes.
Segons l’arquitecte i acadèmic Frank Locker , en l’educació arquitectònica, seguim repetint la mateixa fórmula del segle XX: professors que transmeten el coneixement rigid i bàsic que es dóna als estudiants, sense importar la seva motivació, els seus interessos o habilitats, amb poca o cap orientació. D’aquesta manera, diu Locker, estem replicant, literalment, presons, sense espai per a una educació integral, flexible i versàtil.
“Què penses quan estàs en un espai amb portes tancades i un passadís on no pots entrar sense permís o una campana que et diu quan pots entrar i sortir?” pregunta Locker.
“Marxa dels 100 mil paraigües”, protesten en el context de les marxes estudiantils del 2011 a Xile. Imatge © Rafael Edwards [Flickr CC].
El fet que els models educatius mundials siguin qüestionats i posats en diverses formes de transformació (o crisi) no és res de nou. Ho hem vist des de la Revolució Francesa i la caiguda del monopoli eclesiàstic sobre l’educació durant l’Antic Règim.
Les transformacions en l’educació passen lentament i amb el temps. Curiosament, solen estar encesos per aquells que van créixer en sistemes educatius desapareguts i els seus resultats seran vistos per generacions que ara ni tan sols existèixen. No importa el sistema, ja sigui positiu o negatiu, l’arquitectura tendeix a reflexionar més que no a rebel·lar-se. L’arquitectura és, després de tot, que les visions de l’estat i altres entitats privades es van fer reals més enllà dels marges permesos de la creativitat espacial.
Escola Lucie Aubrac / Arquitectes Laurens & Loustau. Imatge © Stéphane Chalmeau.
Així, en l’era de la informació (una descripció més precisa que l’era del coneixement ), els ciutadans exigeixen canvis en els seus models educatius per adaptar-se millor a les seves societats i diferents idiosincràsies. En el nostre cas, el GSAPP de Columbia , dirigit per Mark Wigley , estava inspirat en una educació que abordava les futures qüestions de l’arquitectura. Mentre l’estudi de l’arquitectura a Amèrica Llatina continua sent un camí cap a la mobilitat social, moltes parts en desenvolupament d’Àfrica i Àsia, els nous arquitectes es veuen obligats a fer front a la manca de necessitats bàsiques, com ara la infraestructura i els serveis.
Escola com a presó i per al mestre
![]()
Escola Primària de Kirkmichael / Holmes Miller. Imatge © Andrew Lee.
Locker estava a Colòmbia avaluant el Departament d’Educació de Bogotà i assessorant arquitectes i empreses constructores sobre un nou model d’estudi capaç d’abordar els canvis socials i culturals actuals de la societat. Amb una convicció decidida i una àmplia experiència en l’ensenyament de l’arquitectura, Locker diu que ens limitem per continuar utilitzant el model de “presó” i replegant l’antiga fórmula de professors del segle XX que transmet coneixements rigorosos i inspiradors a estudiants sens preocupació pels seus diferents interessos o habilitats.
L’arquitecte nord-americà va dir en una recent entrevista amb el diari colombià El Temps que el seu interès per l’arquitectura educativa va començar quan va rebre tasques molt allunyades del tradicional edifici escolar: el que ell anomena “model de presó “. Quan se li va preguntar per què es van dissenyar les escoles d’avui com a presons, Locker respon:
Als Estats Units, moltes de les mateixes persones que van dissenyar les presons també van dissenyar escoles. Què ve a la ment quan veus una llarga sala de portes tancades, que no pots entrar sense permís, i una campana que ens indica quan entra, quan sortiu, quan comença la classe, quan acabeu? Què ens sembla?
Escola Saunalahti / VERSTAS Arquitectes. Imatge © Tuomas Uusheimo.
![]()
El disseny espacial i el temps que passen els infants en aquest tipus d’entorn es reflecteixen a les aules. En una altra entrevista amb el noticiero colombià, Setmana , Locker afirma que “en algunes cultures, s’espera que els estudiants temin el professor i els dissenys escolars reflecteixin aquesta filosofia educativa”. Mirant cap enrere en els nostres dies escolars, el disseny dels escriptoris, l’autoritat irrefutable i el coneixement del professor, és fàcil veure el punt de Locker.
Escola Saunalahti / VERSTAS Arquitectes: segon nivell. Imatge Cortesia de VERSTAS Arquitectes.
No obstant això, aquest és el segle XXI, l’era informativa i els professors ja no són els guardians de la porta de coneixement. Amb les noves generacions que creixen amb un accés gairebé il·limitat a Internet, els professors han de fer el paper d’una guia en lloc d’un guardià, ajudant els estudiants al llarg del seu viatge educatiu en lloc d’arrossegar-los fent puntapiés i cridant. Per descomptat, aquesta canvi en el paradigma educatiu també té repercussions físiques:
Aquestes aules, rectangulars i tancades, s’adapten al vell paradigma educatiu i serveixen poc per estimular i fomentar el coneixement. A més, estan centrats en el docent i no estan centrats en l’estudiant i no ofereixen als estudiants les habilitats necessàries per navegar i florir en el món d’avui.
Locker afirma que les escoles han de fomentar un sentiment de comunitat, sobre “els estudiants disposen de l’espai i les eines necessàries per reunir-se en grups de totes les mides i participar en l’aprenentatge actiu”, i on “els estudiants ja no són anònims i eviten problemes de convivència. estan en el director i els professors realment coneixen els seus alumnes “. Les aules són circulars i disposen de tot el necessari per fomentar l’aprenentatge actiu, des de mobiliari que promou la col·laboració entre els alumnes, fins als dispositius electrònics de fàcil accés, als laboratoris de projectes.
Escola: flexible, educativa, pública i urbana
Escola Primària i Centre Comunitari Legson Kayira / Arquitectura per a un canvi. Imatge Cortesia d’Arquitectura per a un canvi.
![]()
El periodista i historiador Anatxu Zabalbeascoa, juntament amb el polític de Catalunya, Judit Carrera, apunten a Finlàndia i els seus 40 anys de judici i error com a exemple de l’impacte de l’arquitectura en la reforma educativa.
Zabalbeascoa afirma que “els millors espais d’aprenentatge són aquells que s’han dissenyat pensant en tots, que estableixen una relació entre l’espai i el món exterior, i que és flexible i es pot reinventar”. Carrera assenyala que els finlandesos “tracten escoles simultàniament com espais urbans, educatius i polítics, per això, les escoles han d’inspirar un sentiment de casa. Per als arquitectes finlandesos, construir un centre d’aprenentatge és una qüestió d’orgull i prestigi “, fins i tot més quan significa educar futurs arquitectes.
No obstant això, l’èxit de Finlàndia no és una solució única. No es tracta d’una franquícia per replicar-se ni rebre cap prescripció per tot el món, no importa la temptació que pugui semblar. Igual que una lliçó a l’arquitectura … tot es tracta del context. Sí, context social, econòmic, espacial, geogràfic i perceptual. Per exemple, no es pot comprendre el èxit del model finlandès sense mirar la feroç pressió cultural que van enfrontar els finlandesos després d’obtenir la independència de Rússia el 1917, sense oblidar els anys de dificultats econòmiques durant els anys 50, mentre que els els seus veïns europeus es van a reconstruir a través de la industrialització, el consumisme i la progressiva urbanització de la societat.
New City School, Frederikshavn / Arkitema Architects: primer nivell. Imatge Cortesia d’Arquitectes Arquitectes.
![]()
“L’any 1970, teníem poc educació: eren una pobra nació agrícola que necessitava educació per desenvolupar la prosperitat i la seguretat del nostre país”, recorda Pasi Sahlberg, especialista finlandès en política educativa, en una recent entrevista amb un periodista xilè sobre el context històric de reformes que van canviar a Finlàndia fa uns 40 anys.
Tant com la premsa vol presentar les idees de Locker i el mètode finlandès com “l’educació del futur“, en realitat, la necessitat de reformar el paradigma educatiu actual és un tema contemporani. Per entrar a Mark Wigley , potser estem donant les respostes correctes a les preguntes mal fet. Per tant, abans de pensar sobre com dissenyar els espais futurs de l’arquitectura educativa, és important preguntar-nos: “què i com volem ensenyar exactament?”
New City School, Frederikshavn / Arkitema Architects. Imatge Cortesia d’Arquitectes Arquitectes.
![]()
41.385064
2.173404
El carrer i la ciutat 