Enllaç

Architects’ detail sheets. Fourth Series.

Edited by : Edward D. Mills, F.R.I.B.A.

Iliffe and Sons Limited. London 1958.

This is the fourth selection to be published in book form of the Architects’ Detail Sheets which, since 1948, have been appearing as a regular, and deservedly popular, weekly – feature in THE ARCHITECT AND BUILDING NEWS. The demand for the first three Series was so great that when the first two finally went out of print it was decided to publish a special selection of 110 of the more outstanding designs from them wider the title of Selected Architects’ Detail Sheets. First published in the Spring of 1958, this volume, too, met an immediate response.

The Publishers confidently expect that the demand for the present volume will exceed that of its predecessors, because, in their opinion, this selection is the most useful and interesting so far published.

Like the earlier Series, it contains 96 specially prepared scale drawings of contemporary architectural details, and over 100 associated photographs. The examples have been supplied by well-known architects from all over the world, and include 12 from the United States of America and 3 from Canadian sources. For ease of comparison the Details are grouped under thie following headings: balconies; entrances and shop-fronts; fireplaces; fittings; stair-cases; wall details; windows ; and miscellaneous. The main emphasis has been laid on wall details, of which there are no less than 23 examples, including curtain walling, Once more the glossary of architectural terms in English, French, German and Spanish has been included, as it has been found of considerable value to architects and students overseas.

It is generally agreed that the life of a building depends as much on the details of its construction as an upon the quality of materials and workmanship. It is hoped, therefore, that this volume of Architects Details collected from many countries will help to maintain the general standard of architectural detailing and be of as mudi assistance, as the previous volumes have proved to be, to architects, students, and all those connected with the erection of buildings.

[es] Esta es la cuarta selección que se publicará en forma de libro de las Hojas de detalles de los arquitectos que, desde 1948, aparecen como una característica semanal regular y merecidamente popular en THE ARCHITECT AND BUILDING NEWS. La demanda de las tres primeras Series fue tan grande que cuando las dos primeras finalmente se agotaron, se decidió publicar una selección especial de 110 de los diseños más destacados de ellos, más ampliamente el título de Hojas de detalles de los arquitectos seleccionados. Publicado por primera vez en la primavera de 1958, este volumen también recibió una respuesta inmediata.

Los editores esperan con confianza que la demanda del volumen actual exceda la de sus predecesores, porque, en su opinión, esta selección es la más útil e interesante publicada hasta ahora.

Al igual que la serie anterior, contiene 96 dibujos a escala especialmente preparados de detalles arquitectónicos contemporáneos y más de 100 fotografías asociadas. Los ejemplos han sido suministrados por arquitectos conocidos de todo el mundo, e incluyen 12 de los Estados Unidos de América y 3 de fuentes canadienses. Para facilitar la comparación, los Detalles se agrupan en los siguientes encabezados: balcones; Entradas y fachadas; chimeneas; guarniciones; cajas de escaleras; detalles de la pared; ventanas y misceláneos. El énfasis principal se ha puesto en los detalles de las paredes, de los cuales no hay menos de 23 ejemplos, incluido el muro cortina. Una vez más, se ha incluido el glosario de términos arquitectónicos en inglés, francés, alemán y español, ya que se ha encontrado de considerable valor para arquitectos y estudiantes en el extranjero.

En general, se acepta que la vida de un edificio depende tanto de los detalles de su construcción como de la calidad de los materiales y la mano de obra. Se espera, por lo tanto, que este volumen de Detalles de arquitectos recopilados de muchos países ayude a mantener el estándar general de detalles arquitectónicos y sea tan útil como lo han demostrado los volúmenes anteriores, para arquitectos, estudiantes y todos aquellos Conectado con la erección de edificios.


Anuncis
Enllaç

1hammershus-visitor-centre-seen-from-ruin2-2

Llegiu l’article original i veieu totes les imatges a la revista    :

NEW VISITOR CENTRE AT HAMMERSHUS CASTLE RUIN

3hammershus-access-to-roof-top-5

A la petita illa rocosa de Bornholm, al mar Bàltic, es troba Hammershus, la ruïna del castell més gran del nord d’Europa. Aquí, s’ha instal·lat un nou Centre de Visitants a les roques enfront de la ruïna, que durant dècades ha estat una destinació turística popular a Dinamarca. Després de gairebé cinc anys de treballs de construcció, els visitants ara poden seure en una cafeteria i gaudir de les vistes de Hammershus, del paisatge circumdant i del mar, o caminar pel sostre i estar enmig de la natura. El centre està pensat com un edifici discret que no atreu massa la seva atenció en relació amb el bosc protegit que l’envolta i l’atractiu turístic més conegut de l’illa.

Podeu accedir a la la traducció (de Google) de l’article original d’Arkitema Architects, al següent enllaç d’Evernote.

La localització del Castell i Centre de visitants de Hammershus a Dinamarca és:

Localització Hammershus

Localització del Castell i Centre de visitants de Hammershus a Dinamarca

 

 

«Pershing Square», «joveificació» (no gentrificació) al centre de Los Angeles.

«Pershing Square» al «downtown» (centre de Los Angeles), es a punt de ser redissenyada i algunes persones estàn preocupdes per la pérdua d’un valuós espai cívic (1).
El documental «Redemption Square» (2) de John Moody, comença a «Pershing Square», quan una dona vestida de blau inicia un cant tot recordant els fantasmes del seu passat per retrobar-se amb la pròpia identitat.

Downtown-LA-1900

El «Downtown» de Los Angeles al 1900.

Combinant imatges i filmacions antigues, el documental mostra els orígens de «Pershing Square», com va esdevenir un “working man’s park“, un parc de treballadors, un  lloc d’esbarjo per a la gent del «downtown» i com per la seva importància per a la ciutat va ser el lloc propi per a l’erecció de diverses estàtues per celebrar els pioners locals o nacionals; com el general John Joseph “Black Jack” Pershing, que dona nom a la plaça.

laguna-2

Ben Messick, Jugadors d’escacs, oli sobre tela, c. 1936, 40 x 38 polzades.               Col·lecció de Peter i Gail Ochs.

Durant la postguerra, Pershing Square va viure una sèrie de canvis derivats de la suburbialització de la residència i terciarització del «downtown» a partir del dessenvolupament econòmic, emfatitzat per la ideologia del «American way of life». L’any 1952 es va construïr un aparcament sota l’espai obert la plaça, tot eliminant el bell jardí urbà que havia dissenyat John Parkinson, amb reminiscències dels parcs reials d’Europa.

Al damunt, la llosa de formigó fou coberta amb una àmplia extensió de gespa i les rampes d’entrada i sortida impedien l’accès a la plaça des de les voreres que l’envolten. Com a conseqüència, una gran quantitat de persones sense sostre es van refugiar en la relativa seguretat del parc. L’estrella del documental, Lorraine Morland, explica les diverses nits que va passar dins del confort comparatiu de l’estany sec. A través de la necessitat econòmica, la plaça s’havia convertit en la “joia oblidada” al cor de la ciutat.

Los Angeles, Biltmore, Pershing Square, showing Philharm

Només la vorera del Olive St., front al Millennium Biltmore Hotel, està a nivell amb la plaça, els problemes de la qual van cridar l’atenció de la Convenció Nacional Demòcrata de 1960 celebrada a l’hotel, amb el nominat i futur president John F. Kennedy. Per els Jocs Olímpics d’estiu de 1984, la plaça s’havia convertit en un lloc desagradable, i la ciutat va gastar 1 milió de dòlars per a una renovació temporal.

2951000424_18fde8d4c2_o

El 1994 s’inaugurà la renovació integral del parc dissenyada per l’arquitecte mexicà Ricardo Legorreta i l’arquitecte paisagista nord-americà Laurie Olin(3). El parc redissenyat comptava amb un campanar i fonts de color violeta. L’art públic incloïa una passarel·la que representava la falla dels terratrèmols, dissenyada i executada per l’artista Barbara McCarren; un espai de concerts i petites places amb seients. El paviment cobreix gairebé tot el lloc, amb arbustos i arbres en planters aixecats. Els esdeveniments estacionals: com ara una pista de gel a l’hivern o actuacions en directe a l’estiu es produeixen en l’espai de concerts. Malgrat el canvi radical que suposava el disseny de Legorreta, els usuaris del Parc encara lluitaven contra les rampes del garatge subterrani que limiten l’accés únicament a les cantonades.

32510142074_2e0bc274ac_k

Uns anys més tard, un article de l’influent «Los Angeles Times» de 2002 va celebrar la diversitat de visitants al parc, procedents tant de les torres d’oficines del Districte Financer com de les zones comercials llatines pròximes fins a «Chinatown» i «Little Tokyo». A mesura que nous residents s’han traslladat al centre de Los Angeles, Pershing Square s’ha reactivat. Avui en dia els treballadors de les oficines de les edificacions properes gaudeixen del parc a l’hora de dinar; els concerts d’estiu i les nits de cinema a l’aire lliure activen l’espai, juntament amb una pista de patinatge sobre gel a l’hivern; S’han afegit dos nous parcs infantils per atendre les famílies que es traslladen al centre. Es com si la reversió de la terciarització de la postguerra ens retornés al “working man’s park” del primer terç del Segle XX.

13255066313_cd0aaae3da_o

El «Downtown» de Los Angeles a l’actualitat

Arrivats aquí, podriem dir que el «downtown» ha tingut un procès de “joveificació” («youthification») que Markus Moos de la Universitat de Waterloo (Canadà), defineix com una “afluència de joves adults a les ciutats i barris de major densitat“. I d’alguna manera aquests barris són “per sempre joves“, en noves cohorts de joves segueixen avançant a mesura que es reprodueix el cicle de formació i creixement de les llars. Moos diu :

«El procés de «youthification» difereix de la gentrificació -un augment de l’estatus social d’un barri-, ja que el primer no és tan explícitament un procés basat en la classe, encara que els dos no són excloents mútuament» (4)

Les reflexions de Moos ens porten més enllà de l’objectiu d’aquest article dedicat al redisseny de Pershing Square…. tornem al documental «Redemption Square», a la nostalgia per l’espai que perdran persones com Lorraine Morland i altres habituals de la plaça i que és com una llar per a ells. Mirem també els documentals on s’expresen els nous residents del «downtown», una diversitat de persones, de cultures i races; i acabem aquest article formulant els millors desitjos pel disseny proposat per l’Agence Ter i Team, guanyadors de proposta per redissenyar el parc, amb una crida a la “planitud radical“, és a dir :
… portar el parc a terra, una “planitud radical” restablirà vistes al parc i permetrà que el medi ambient es vessi a la vora de la plaça i als carrers dels voltants. Algunes de les característiques principals del nou parc són una piscina reflectora al costat oest, que reflecteix l’impressionant Biltmore Hotel i un “dosel intel·ligent” dissenyat per l’artista Leo Villareal, que proporciona ombres durant el dia i la llum de la nit. En abordar qüestions de sostenibilitat i eficiència, el parc utilitzarà sistemes de cicle d’aigua i sistemes d’energia alternativa. El parc pretén establir un equilibri entre les condicions obertes i ombrejades, la necessitat d’un espai flexible i programable, i crear un ambient acollidor i ecològicament divers.

Map-centre-Los-Angeles

Notes :

  1. Veure «Pershing Square» al centre de LA està preparant un redissenyo i algunes persones es preocupen pper la pèrdua d’un valuós espai cívic»
  2. Guanyador del premi a la millor pel·lícula sobre el tema del disseny urbà del 2017 al «New Urbanism Film Festival»,
  3. Veure «AD Classics: Pershing Square / Ricardo Legorreta + Laurie Olin»
  4. Veure «El teu veïnat està canviant? Podria ser la joventut, no la gentrificació» a Cytylab.
Enllaç

Els mateixos que van dissenyar les presons també dissenyaren les escoles…

Traducció lliure de l’article publicat el 12  de novembre de 2018 per la revista Arch Daily sote el titol :

The Same People who Designed Prisons Also Designed Schools

Nordstjerneskolen_20130125TW__TW_154

New City School, Frederikshavn / Arkitema Architects. Imatge Cortesia d’Arquitectes Arquitectes.

Segons l’arquitecte i acadèmic Frank Locker , en l’educació arquitectònica, seguim repetint la mateixa fórmula del segle XX: professors que transmeten el coneixement rigid i bàsic que es dóna als estudiants, sense importar la seva motivació, els seus interessos o habilitats, amb poca o cap orientació. D’aquesta manera, diu Locker, estem replicant, literalment, presons, sense espai per a una educació integral, flexible i versàtil.

Què penses quan estàs en un espai amb portes tancades i un passadís on no pots entrar sense permís o una campana que et diu quan pots entrar i sortir?” pregunta Locker.

6056624971_479816f691_o

“Marxa dels 100 mil paraigües”, protesten en el context de les marxes estudiantils del 2011 a Xile. Imatge © Rafael Edwards [Flickr CC].

El fet que els models educatius mundials siguin qüestionats i posats en diverses formes de transformació (o crisi) no és res de nou. Ho hem vist des de la Revolució Francesa i la caiguda del monopoli eclesiàstic sobre l’educació durant l’Antic Règim.

Les transformacions en l’educació passen lentament i amb el temps. Curiosament, solen estar encesos per aquells que van créixer en sistemes educatius desapareguts i els seus resultats seran vistos per generacions que ara ni tan sols existèixen. No importa el sistema, ja sigui positiu o negatiu, l’arquitectura tendeix a reflexionar més que no a rebel·lar-se. L’arquitectura és, després de tot, que les visions de l’estat i altres entitats privades es van fer reals més enllà dels marges permesos de la creativitat espacial.

CF163614A9S.Chalmeau_non_libre_de_droits

Escola Lucie Aubrac / Arquitectes Laurens & Loustau. Imatge © Stéphane Chalmeau.

Així, en l’era de la informació (una descripció més precisa que l’era del coneixement ), els ciutadans exigeixen canvis en els seus models educatius per adaptar-se millor a les seves societats i diferents idiosincràsies. En el nostre cas, el GSAPP de Columbia , dirigit per Mark Wigley , estava inspirat en una educació que abordava les futures qüestions de l’arquitectura. Mentre l’estudi de l’arquitectura a Amèrica Llatina continua sent un camí cap a la mobilitat social, moltes parts en desenvolupament d’Àfrica i Àsia, els nous arquitectes es veuen obligats a fer front a la manca de necessitats bàsiques, com ara la infraestructura i els serveis.

Escola com a presó i per al mestre

2706_Kirkmichael_PS_7

Escola Primària de Kirkmichael / Holmes Miller. Imatge © Andrew Lee.

Locker estava a Colòmbia avaluant el Departament d’Educació de Bogotà i assessorant arquitectes i empreses constructores sobre un nou model d’estudi capaç d’abordar els canvis socials i culturals actuals de la societat. Amb una convicció decidida i una àmplia experiència en l’ensenyament de l’arquitectura, Locker diu que ens limitem per continuar utilitzant el model de “presó” i replegant l’antiga fórmula de professors del segle XX que transmet coneixements rigorosos i inspiradors a estudiants sens preocupació pels seus diferents interessos o habilitats.

L’arquitecte nord-americà va dir en una recent entrevista amb el diari colombià El Temps que el seu interès per l’arquitectura educativa va començar quan va rebre tasques molt allunyades del tradicional edifici escolar: el que ell anomena “model de presó “. Quan se li va preguntar per què es van dissenyar les escoles d’avui com a presons, Locker respon:

Als Estats Units, moltes de les mateixes persones que van dissenyar les presons també van dissenyar escoles. Què ve a la ment quan veus una llarga sala de portes tancades, que no pots entrar sense permís, i una campana que ens indica quan entra, quan sortiu, quan comença la classe, quan acabeu? Què ens sembla?

VERSTAS_SAUNALAHTI_1685

Escola Saunalahti / VERSTAS Arquitectes. Imatge © Tuomas Uusheimo.

El disseny espacial i el temps que passen els infants en aquest tipus d’entorn es reflecteixen a les aules. En una altra entrevista amb el noticiero colombià, Setmana , Locker afirma que “en algunes cultures, s’espera que els estudiants temin el professor i els dissenys escolars reflecteixin aquesta filosofia educativa”. Mirant cap enrere en els nostres dies escolars, el disseny dels escriptoris, l’autoritat irrefutable i el coneixement del professor, és fàcil veure el punt de Locker.

Second_Floor_Plan

Escola Saunalahti / VERSTAS Arquitectes: segon nivell. Imatge Cortesia de VERSTAS Arquitectes.

No obstant això, aquest és el segle XXI, l’era informativa i els professors ja no són els guardians de la porta de coneixement. Amb les noves generacions que creixen amb un accés gairebé il·limitat a Internet, els professors han de fer el paper d’una guia en lloc d’un guardià, ajudant els estudiants al llarg del seu viatge educatiu en lloc d’arrossegar-los fent puntapiés i cridant. Per descomptat, aquesta canvi en el paradigma educatiu també té repercussions físiques:

Aquestes aules, rectangulars i tancades, s’adapten al vell paradigma educatiu i serveixen poc per estimular i fomentar el coneixement. A més, estan centrats en el docent i no estan centrats en l’estudiant i no ofereixen als estudiants les habilitats necessàries per navegar i florir en el món d’avui.

Locker afirma que les escoles han de fomentar un sentiment de comunitat, sobre “els estudiants disposen de l’espai i les eines necessàries per reunir-se en grups de totes les mides i participar en l’aprenentatge actiu”, i on “els estudiants ja no són anònims i eviten problemes de convivència. estan en el director i els professors realment coneixen els seus alumnes “. Les aules són circulars i disposen de tot el necessari per fomentar l’aprenentatge actiu, des de mobiliari que promou la col·laboració entre els alumnes, fins als dispositius electrònics de fàcil accés, als laboratoris de projectes.

Escola: flexible, educativa, pública i urbana

P1013401

Escola Primària i Centre Comunitari Legson Kayira / Arquitectura per a un canvi. Imatge Cortesia d’Arquitectura per a un canvi.

El periodista i historiador Anatxu Zabalbeascoa, juntament amb el polític de Catalunya, Judit Carrera, apunten a Finlàndia i els seus 40 anys de judici i error com a exemple de l’impacte de l’arquitectura en la reforma educativa.

Zabalbeascoa afirma que “els millors espais d’aprenentatge són aquells que s’han dissenyat pensant en tots, que estableixen una relació entre l’espai i el món exterior, i que és flexible i es pot reinventar”. Carrera assenyala que els finlandesos “tracten escoles simultàniament com espais urbans, educatius i polítics, per això, les escoles han d’inspirar un sentiment de casa. Per als arquitectes finlandesos, construir un centre d’aprenentatge és una qüestió d’orgull i prestigi “, fins i tot més quan significa educar futurs arquitectes.

No obstant això, l’èxit de Finlàndia no és una solució única. No es tracta d’una franquícia per replicar-se ni rebre cap prescripció per tot el món, no importa la temptació que pugui semblar. Igual que una lliçó a l’arquitectura … tot es tracta del context. Sí, context social, econòmic, espacial, geogràfic i perceptual. Per exemple, no es pot comprendre el èxit del model finlandès sense mirar la feroç pressió cultural que van enfrontar els finlandesos després d’obtenir la independència de Rússia el 1917, sense oblidar els anys de dificultats econòmiques durant els anys 50, mentre que els els seus veïns europeus es van a reconstruir a través de la industrialització, el consumisme i la progressiva urbanització de la societat.

Stueplan_200_Ground_floor

New City School, Frederikshavn / Arkitema Architects: primer nivell. Imatge Cortesia d’Arquitectes Arquitectes.

L’any 1970, teníem poc educació: eren una pobra nació agrícola que necessitava educació per desenvolupar la prosperitat i la seguretat del nostre país”, recorda Pasi Sahlberg, especialista finlandès en política educativa, en una recent entrevista amb un periodista xilè sobre el context històric de reformes que van canviar a Finlàndia fa uns 40 anys.

Tant com la premsa vol presentar les idees de Locker i el mètode finlandès com “l’educació del futur“, en realitat, la necessitat de reformar el paradigma educatiu actual és un tema contemporani. Per entrar a Mark Wigley , potser estem donant les respostes correctes a les preguntes mal fet. Per tant, abans de pensar sobre com dissenyar els espais futurs de l’arquitectura educativa, és important preguntar-nos: “què i com volem ensenyar exactament?

Nordstjerneskolen_20130125TW__TW_166

New City School, Frederikshavn / Arkitema Architects. Imatge Cortesia d’Arquitectes Arquitectes.

La vida quotidiana a Rio de Janeiro

Timelapse en 10K mostra detalls de la vida quotidiana a Rio de Janeiro

l fotògraf i realitzador Joe Capra, conegut per Scientifantastic , va filmar i va produir el vídeo ‘ 10328×7760 – The 10K Demo ‘, que és exactament el que el títol implica, una resolució de vídeo timelapse a 10K de la ciutat de Rio de Janeiro . Per a aquells que no estiguin familiaritzats amb les especificacions tècniques, aquesta resolució és aproximadament 10 vegades superior a la tradicional Full HD (1920 x 1080 px), que és la resolució màxima de la majoria dels monitors venuts avui.

El vídeo consisteix en una recopilació d’imatges aèries de Rio emmarcant paisatges emblemàtics de la ciutat, mostrant cada dia la vida en moviment ràpid, el frenesí de la metròpoli tot amb tècniques de timelapse. L’alta resolució del vídeo permet veure amb detall el moviment de persones, vehicles, les aigües de la badia de Guanabara, la vida a les faveles , el Lagoa Rodrigo de Freitas, els telefèrics de Sugar Loaf, entre altres punts emblemàtics de la ciutat.

Visiteu el lloc web de Joe Capra  per obtenir més part del seu treball. 

Traduït al català de la publicació ArchDaily

Pininfarina aporta el “dinamisme” del disseny del cotxe a la primera torre residencial.

cyrela-pininfarina-sao-paulo_dezeen_2364_hero-1024x576

Pininfarina brings “dynamism” of car design to first residential tower

L’estudi de disseny italià Pininfarina ha completat el seu primer projecte residencial: una torre de luxe a São Paulo que pretén apropar l’arquitectura i l’esportivitat del disseny del seu automòbil a l’arquitectura.

cyrela-pininfarina-sao-paulo_dezeen_2364_col_13-1704x2557

El projecte marca un important pas cap a l’arquitectura perquè l’estudi de disseny sigui tradicionalment conegut pels seus projectes de transport, inclosa la renovació de la flota Eurostar.

Creat per al promotor brasiler Cyrela , la torre de 23 pisos es troba a l’alta gamma Brigadeiro Faria Lima Avenue, a São Paulo.

La terrassa conté 92 apartaments d’estudi, cadascun amb un gran balcó que surt de la façana.

Aquestes balconades de formigó corb, juntament amb les seves balustrades metàl·liques, pretenen donar la impressió que l’edifici ha estat “esculpit pel vent”.

“Prenem el repte de traduir el dinamisme que prové del nostre patrimoni de disseny de cotxes a l’arquitectura i Cyrela de Pininfarina encarna perfectament el nostre ADN fet d’esportivitat i elegància”, va dir un comunicat de Pininfarina.

La planta baixa de l’edifici conté un vestíbul i recepció, mentre que el gimnàs està situat en un entresolat i hi ha una piscina exterior al costat de la torre.

“La combinació d’un personatge fort juntament amb la capacitat d’inserir-se harmoniosament dins del estil de vida” Paulistano “, que representa l’estil genuí de Pininfarina”, va dir Paolo Trevisan, cap de disseny de Pininfarina of America.

Actualment, Pininfarina treballa amb Cyrela en una segona torre residencial a São Paulo, prevista per a l’any 2020. L’estudi ha realitzat diversos projectes interiors i treballa amb AECOM per dissenyar la torre de control de trànsit aeri a l’aeroport de Istanbul nou.

La torre completa s’uneix al bloc de torre irregularment apilat d’ Isay Weinfeld , que s’acosta a la seva finalització a la ciutat. Jean Nouvel també ha dissenyat un altre hotel de luxe per a São Paulo, que serà habitatge en una  torre coberta de 90 metres d’alçada .

Imatges cortesia de Pininfarina.

Traducció molt lliure (de Google) amb algunes correccions puntuals de l’articcle original publicat a la revista d’Arquitectura Dezzen