Arxiu de la categoria: El carrer i la ciutat

Els carrers defineixen, més que cap altre element, l’estructura bàsica de les ciutats, els barris i, en un sentit més ampli, del territori. No solament el «carrer», també la resta d’elements com: «la casa», la «plaça», el «parc urbà», la «carretera» el «camí», el «ferrocarril», el «port», la «escola», «la zona esportiva», etc., interactuen i s’interrelacionen en la «ciutat».

El problema és la desigualtat, no l’especulació

1766449963_f0be3de217_b

Fotografia de Payton Chung a Flickr. Comentari de l’autor : «Bay Street a Emeryville: l’escala general del carrer principal sembla funcionar bé, tot i que en paper els edificis semblen massa alts per aquest ample de carrer. Potser és un factor de l’orientació solar?»

El 17 d’abril de 2017, l’urbanista Payton Chung, publicà en el seu blog «west north», una entrada sota el títol «The problem is inequality, not speculation» (El problema és la desigualtat, no l’especulació), on reflexiona sobre «..els preus de l’habitatge fora de control» a Portland i altres àrees metropolitanes del nord-oest del Estats Units d’Amèrica.

Payton manté una polèmica amb Carles (Chuck) Marohn a propòsit de les adquisicions massives de sòl urbà en àmbits residèncials de baixa densitat, amb l’esperança d’una requalificació que permeti augmentar la densitat tot canviant la tipologia edificatòria d’unifamiliar a plurifamiliar. Payton Chung, contrariament a Chuck Marohn, sostè que aquets tipus d’especulació, lligada a areès residèncials ben comunicades o amb bones perspectives pel que fa a la millora urbana i conseqüent augment dels preus des habitages, tot i ser indesitjables, en realitat són situacions marginals.

Payton Chung diu: «En innombrables àrees que no han estat densificades, els preus de l’habitatge han augmentat, independentment de l’especulació.

33519360570_6a44127d6c

El 1946, fins i tot el Partit Comunista dels Estats Units va acceptar que la solució òbvia a la manca d’habitatge era construir habitatges. Per què ara és controvertit?

Per a Payton Chung:  «L’augment de la dispersió de la productivitat crea fluxos de treballadors cap a àrees metropolitanes d’alta productivitat, impulsant els preus de les cases locals a causa del subministrament limitat d’habitatge. Per contra, les famílies es desprenen de zones de baixa productivitat, reduint els preus de les cases locals. Això augmenta la dispersió dels preus de la casa.»

Si fem una transposició de les reflexions de Payton Chung a les areès turístiques de la ciutat de Barcelona, o també altres ciutats afectades pel turisme incontrolat, dins dels límits de la nostra realitat urbana, tindrem el següent :

  1. La Barceloneta, la Ciutat Vella, l’Eixample els podem assimilar a àmbits d’alta productivitat, millor dit rendibilitat, en el sector turístic i de l’allotjament turístic.
  2. Conseqüentment els preus de les cases locals augmenten pel el canvi de paradigma que suposa l’ús dels habitatges com allotjaments turístics d’alta rendibilitat.
  3. Els habitants dels barris són expulsats, en base les Llleis de lloguer i altres, que atorguen amplies facultats al propietari, sense gaires obligacions.
  4. Les plataformes de lloguer vacacional com Airbnb, Couchsurfing, etc. només fan d’intermediaris que especulen en un àmbit desrregulat on gairebé tot és permès.

L’exemple de la ciutat de Venèzia és el mirall del que serà d’aquí a pocs anys una part important de Barcelona.

28084277770_fb1c3fd737_z

Edifici del carrer de la Junta del Comerç núm. 8; correspòn a la tipologia de «Casa de renda urbana burgesa» pròpia dels eixamples vuitcentistes de la Ciutat Vella (dintre les muralles) de la Barcelona anterior o contemòrània del Pla Cerdà.

No hi ha altre solució que la regulació de l’allotjament turístic com un sector productiu, suprimint els privilegis del propietaris dels apartaments de lloguer i prohibint l’activitat en les areès mes congestionades. Això implica un canvi radical en la legislació de l’estat espanyol responsable de la legislació bàsica d’arrendaments urbans i d’urbanisme etc., però també de la Generalitat de Catalunya, responsable directe de la legislació d’activitats turístiques i d’altres.

L’Ajuntament de Barcelona, l’única institució que fa alguna cosa per encarar el problema, hauria de fer molt més, però la composició política del consistori frena sistemàticament les iniciatives més importants.

Les classes populars, que avuí dia són molta més gent que els «pobres de solemnitat» ja que abasta les classes mitjanes empobrides, joves, etc., són expulsades dels barris on han viscut sempre i el relleu generacional ha desaparegut completament… Anem cap a una NO CIUTAT, cap a uns NO BARRIS, ja que la ciutat i els barris són com un ecosistema que es reprodueix continuament i trencar el relleu generacional és matar-lo.

 

 

Anuncis
Enllaç

dav

«Presentamos un trabajo de reconversión creativa en un barrio del extrarradio de la “ciudad eterna”, Roma, un proyecto museístico innovador que ha contado con la colaboración total de los artistas invitados, vecinos, entes públicos y privados; todo ello, en favor de un museo abierto, sujeto a las miradas constantes y críticas de los propios habitantes.“Big City Life” –este es el nombre dado al proyecto– en poco más de un año desde su inauguración, se ha situado entre los lugares más curiosos y visitados de Roma, ya sea presencialmente como virtualmente, desde su web…»

Origen: DaSeyn: El impresionante ‘Big City Life’ en Tor Marancia

Enllaç

 

jane_jacobs-580x480

«En aquests dies es celebra , en la majoria de les ciutats del món, el centenari del naixement de Jane Jacobs , genial urbanista i activista social que amb el seu llibre “Mort i vida de les grans ciutats” ( 1961 ) va canviar definitivament la manera de mirar i analitzar els fenòmens urbans.»

«”Mort i vida de les grans ciutats” ( 1961 ) va rescatar les riques preexistències de la ciutat multifuncional , compacta i densa on el carrer, el barri i la comunitat són vitals en la cultura urbana. “Mantenir la seguretat de la ciutat és tasca principal dels carrers i les senderes“.Per a ella un carrer segur és el que proposa una clara delimitació entre l’espai públic i el privat, amb gent i moviment constants, illes no molt grans que generin nombroses cantonades i encreuaments de carrers; on els edificis mirin cap a la vorera perquè molts ulls la custodien. Idees absolutament innovadores per a la seva època com la barreja d’usos, la densitat equilibrada, la protecció del patrimoni arquitectònic i urbà, la prioritat dels vianants, les identitats de barri o la cura disseny de l’espai públic són part d’un cos doctrinari d’enorme vigència.»

Origen: Jane Jacobs y la humanización de la ciudad, Plataforma Urbana

” Ànimes Bones ” i carrers de colors a l’Havana.

Per al fotògraf  viatger àvid , l’Havana és una de les meravelles , una font d’inspiració 24hores al dia 7 dies de la setmana que va més enllà de les façanes, en descomposició de colors brillants i una flota aparentment inesgotable d’automòbils antics. Hi ha una rica història de càlids, acollidors locals , que donen la benvinguda als viatgers amb veritable interès , àmplies somriures i un desig palpable per connectar.

Origen: Havana’s Colorful Streets and “Happy Souls”

Manifest dels «Urban Sketchers»

Origen: Urban Sketchers: Our manifesto

1. Dibujamos “in situ”, a cubierto o al aire libre, capturando directamente lo que observamos.
2. Nuestros dibujos cuentan la historia de nuestro entorno, de los lugares donde vivimos y donde viajamos.
3. Al dibujar documentamos un lugar y un momento determinado.
4. Somos fieles a las escenas que presenciamos.
5. Celebramos la diversidad de estilos de dibujo y utilizamos cualquier tipo de herramientas y soporte.
6. Nos ayudamos mútuamente y dibujamos en grupo.
7. Compartimos nuestros dibujos en internet.
8. Mostramos el mundo, dibujo a dibujo.

Urban sketchers a Barcelona

Amèrica en la dècada de 1970: la ciutat de Nova York – L’Atlàntic

Al juliol de 2012, la web de «The Atlantic» publica un reportatge fotogràfic de la ciutat de Nova York, una àrea coberta per molts fotògrafs, mostrant alguna cosa de la decadència urbana i la congestió que va ajudar a la legislació ambiental del sistema, així com espurnes dels novaiorquesos en el treball i el joc…

America in the 1970s: New York City – The Atlantic.

Urbanism and Dictatorship. A European Perspective — New book out!

Urbanisme i dictadura. Una perspectiva europea, el nou llibre de la reconeguda sèrie Bauwelt Fonamenti.
El volum inclou assajos teòrics i estudis de cas d’Alemanya, Itàlia, Espanya, Portugal i l’antiga URSS. El material és una excel·lent oportunitat per a l’anàlisi comparativa i la reconceptualització de l’experiència soci-espacial de les ciutats i la urbanització sota règims dictatorials.

multipliciudades

Urbanism and Dictatorship. A European Perspective, the new book of the renowned Bauwelt Fundamente series, is out. The volume has been edited by Max Welch Guerra, Harald Bodenschatz and Piero Sassi, and includes theoretical essays and case studies from Germany, Italy, Spain, Portugal and the former USSR. The material is an excellent opportunity for comparative analysis and the reconceptualization of the sociospatial experience of cities and urbanization under dictatorial regimes.

Urbanism_and_Dictatorship_2015_Página_1Urbanism_and_Dictatorship_2015_Página_2

In the first half of the twentieth century, urban design under the influence of European dictatorships not only served to support the rulers in their own country, but also to gain the recognition of the democratic states. After the National Socialist regime came to power in Germany, urban design increasingly became the trump card in the competition amongst the large dictatorships in Europe – almost as in the time of absolutism. Irrespective of all conflicts and political orientations, there…

View original post 166 more words