Arxius mensuals: Juny de 2015

L’urbanisme del «viagra»

09BC1CA5-B8AF-4BBC-A1EE-AE5472DD2FF4

Wiliam JR Curtis

Origen: Viewpoints: William JR Curtis on Towers | View | Architectural Review

L’historiador de l’Arquitectura Moderna i Contemporània, Wiliam JR Curtis, escriu a la revista «The Architectural Review» corresponet al 18 de juny d’enguany, un article sota el titol:

«How Viagra urbanism wreaks havoc on our cities». Traduït és «Com l’urbanisme del Viagra causa estralls a les nostres ciutats».

Heus aquí les reflexions de Curtis:

L’Arquitectura, en els dies previs a l’actual crisi econòmica sovint ha degenerat en un joc amb imatges generades per ordinador (els anomenats «render») on tant els dissenyadors com els clients atreuen l’atenció sobre si mateixos amb els anomenats edificis «icònics».  Tot estava de cara a un efecte ràpid per seduir els polítics i els inversors amb gestos sensacionalistes en sintonia amb el lliure mercat, la privatització, els interessos transitoris del capitalisme globalitzat i la “societat de l’espectacle”. Imatges virtuals seductores es van utilitzar per vendre projectes de gran alçada, que eren realment els paquets verticals d’inversió al servei dels interessos d’una plutocràcia internacional sense cap sentit real de responsabilitat cap a les comunitats locals i espai cívic.

Montserrat-des-de-Monistrol-w

La muntanya de Montserrat vista des de Monistrol.

Aquests esquemes grandiosos per a torres de prestigi sovint es van enfrontar brutalment amb el context urbà trivialitzant el passat, però van ser promoguts com si fos per portar «identitat» a un o altre ciutat, una demanda absurda en llocs amb segles d’antiguitat. Se suposava que la torre fàl·lica de Jean Nouvel a Barcelona podria ser ser l’«eco» de la Sagrada Família de Gaudí o de les muntanyes sagrades de Montserrat…

 

“Barcelona en Comú té les seves lleialtats al carrer, CiU les té amb el poder econòmic”

esther vivas

taevLa Rambla | Barcelona Televisió

Ada Colau ha invertit el seu primer dia com alcaldessa en aturar un desnonament a Nou Barris. Les plataformes ciutadanes i l’activisme social acabaran marcant l’agenda política de Barcelona en Comú?

En parlem avui amb els periodistes Esther Vivas, Toni Aira, Toni Bolaños, Gonzalo de Martorell, el filòsof Toni Comín i selecretari d’internacional d’Unió Democràtica Salvador Sedó.

Veure el vídeo íntegre de la tertúlia aquí.

View original post

Review: Bruce C. Bolling Municipal Building – Mecanoo architecten

Les façanes de la Curtis, en el seu estil reina Anna de maó vermell davant del Waterman, construït a l’estil de granit de Boston, ha estat àmpliament restaurat. Els edificis mantenen l’ambient urbà històric i l’escala de Dudley Square…

Sovint, els millors edificis no són els més cridaners o icònics; més aviat són els que s’insereixen en una ciutat tan bé que sembla que des de sempre  són una part d’ella. Això no vol dir que les oficines de la Divisió d’Escoles Públiques de Boston no tingui ornaments contemporanis – els que tenen forma de maó creatiu i un volum elegantment corbat. Més aviat, mitjançant la reutilització i fusió de tres edificis existents, el seu disseny fa, de la nova construcció, una part integral de la ciutat, una connexió entre el vell i el nou, i un mitjà per a rejovenir una àrea malalta. Els arquitectes Mecanoo han contestat algunes preguntes sobre el projecte….

 

Origen: Review: Bruce C. Bolling Municipal Building – Mecanoo architecten

Orientacions pràctiques per a la millora de la geometria a l’ESO

Ensenyament, matemàtica

Blog de la Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica

Patrons en estructuresEls resultats de les proves de competència en matemàtica de l’Enseyament Secundari Obligatori (ESO) constaten, any rera any, l’existència d’un problema greu i persistent en el camp de la geometria.

En l’avaluació de l’any 2015, el bloc corresponent a geometria (espai, forma i mesura) va obtenir una mitjana de més de 16 punts per sota de la mitjana global. Presentava, també, el percentatge més gran d’alumnat en un nivell d’assoliment baix (41,3%, més de 25 punts per sobre del percentatge d’alumnat en la mateixa franja en els resultats globals de la matèria) i el percentatge més baix d’alumnat en un nivell d’assoliment alt (14,5%, més de 14 punts per sota del percentatge d’alumnat en la mateixa franja en els resultats globals de la matèria). Aquests resultats confirmen una tendència ja observada els dos anys anteriors, i present també —tot i que en menor mesura— en les proves PISA.

Anton AubanellEl

View original post 465 more words