Arxiu de l'autor: vicenstort

Quant a vicenstort

Arquitecte de Barcelona. Ara pinto aquarel·les, pastels, olis (de tant en tant) i dibuixos a llapis. Escric i edito aquest blog sobre «el carrer i la ciutat» i un blog personal d'idees, fotos, dibuixos, etc. a «tumblr».

El problema és la desigualtat, no l’especulació

1766449963_f0be3de217_b

Fotografia de Payton Chung a Flickr. Comentari de l’autor : «Bay Street a Emeryville: l’escala general del carrer principal sembla funcionar bé, tot i que en paper els edificis semblen massa alts per aquest ample de carrer. Potser és un factor de l’orientació solar?»

El 17 d’abril de 2017, l’urbanista Payton Chung, publicà en el seu blog «west north», una entrada sota el títol «The problem is inequality, not speculation» (El problema és la desigualtat, no l’especulació), on reflexiona sobre «..els preus de l’habitatge fora de control» a Portland i altres àrees metropolitanes del nord-oest del Estats Units d’Amèrica.

Payton manté una polèmica amb Carles (Chuck) Marohn a propòsit de les adquisicions massives de sòl urbà en àmbits residèncials de baixa densitat, amb l’esperança d’una requalificació que permeti augmentar la densitat tot canviant la tipologia edificatòria d’unifamiliar a plurifamiliar. Payton Chung, contrariament a Chuck Marohn, sostè que aquets tipus d’especulació, lligada a areès residèncials ben comunicades o amb bones perspectives pel que fa a la millora urbana i conseqüent augment dels preus des habitages, tot i ser indesitjables, en realitat són situacions marginals.

Payton Chung diu: «En innombrables àrees que no han estat densificades, els preus de l’habitatge han augmentat, independentment de l’especulació.

33519360570_6a44127d6c

El 1946, fins i tot el Partit Comunista dels Estats Units va acceptar que la solució òbvia a la manca d’habitatge era construir habitatges. Per què ara és controvertit?

Per a Payton Chung:  «L’augment de la dispersió de la productivitat crea fluxos de treballadors cap a àrees metropolitanes d’alta productivitat, impulsant els preus de les cases locals a causa del subministrament limitat d’habitatge. Per contra, les famílies es desprenen de zones de baixa productivitat, reduint els preus de les cases locals. Això augmenta la dispersió dels preus de la casa.»

Si fem una transposició de les reflexions de Payton Chung a les areès turístiques de la ciutat de Barcelona, o també altres ciutats afectades pel turisme incontrolat, dins dels límits de la nostra realitat urbana, tindrem el següent :

  1. La Barceloneta, la Ciutat Vella, l’Eixample els podem assimilar a àmbits d’alta productivitat, millor dit rendibilitat, en el sector turístic i de l’allotjament turístic.
  2. Conseqüentment els preus de les cases locals augmenten pel el canvi de paradigma que suposa l’ús dels habitatges com allotjaments turístics d’alta rendibilitat.
  3. Els habitants dels barris són expulsats, en base les Llleis de lloguer i altres, que atorguen amplies facultats al propietari, sense gaires obligacions.
  4. Les plataformes de lloguer vacacional com Airbnb, Couchsurfing, etc. només fan d’intermediaris que especulen en un àmbit desrregulat on gairebé tot és permès.

L’exemple de la ciutat de Venèzia és el mirall del que serà d’aquí a pocs anys una part important de Barcelona.

28084277770_fb1c3fd737_z

Edifici del carrer de la Junta del Comerç núm. 8; correspòn a la tipologia de «Casa de renda urbana burgesa» pròpia dels eixamples vuitcentistes de la Ciutat Vella (dintre les muralles) de la Barcelona anterior o contemòrània del Pla Cerdà.

No hi ha altre solució que la regulació de l’allotjament turístic com un sector productiu, suprimint els privilegis del propietaris dels apartaments de lloguer i prohibint l’activitat en les areès mes congestionades. Això implica un canvi radical en la legislació de l’estat espanyol responsable de la legislació bàsica d’arrendaments urbans i d’urbanisme etc., però també de la Generalitat de Catalunya, responsable directe de la legislació d’activitats turístiques i d’altres.

L’Ajuntament de Barcelona, l’única institució que fa alguna cosa per encarar el problema, hauria de fer molt més, però la composició política del consistori frena sistemàticament les iniciatives més importants.

Les classes populars, que avuí dia són molta més gent que els «pobres de solemnitat» ja que abasta les classes mitjanes empobrides, joves, etc., són expulsades dels barris on han viscut sempre i el relleu generacional ha desaparegut completament… Anem cap a una NO CIUTAT, cap a uns NO BARRIS, ja que la ciutat i els barris són com un ecosistema que es reprodueix continuament i trencar el relleu generacional és matar-lo.

 

 

El pont de Can Ubach.

 

Sketch_21_Pont de Can Ubach 01

A l’indret de Can Jardí, a Valldoreix, en un lloc envoltat d’autopistes i carreteres, hi ha l’antic Pont de Can Ubach, per on la carretera C-1413 de Molins de Rei a Caldas de Montbui creuava la riera de Can Badal, molt aprop de l’aiguabarreig amb la Riera de Rubí.

Es tracta d’un pont magnífic; un exemplar extraordinari de l’Engenyeria Civil de Catalunya i del bon ofici dels paletes i picapedrers que als anys 20 del segle XX bastiren aquest i altres ponts en les carreteres que anava obrint la Mancomunitat de Catalunya.

L’Ajuntament de Sant Cugat del Vallés va incloure aquest pont en el Catàleg de Patrimoni Arquitectònic tot destacant: les voltes obliqües d’obra de fàbrica, les piles de pedra amb esperons. Els murs de contenció de l’antic traçat de la carretera, amb les proteccions de bancades alternades i el roure que hi ha al costet de l’estrep Nord Oest.

La fitxa de catalogació i protecció del pont descriu molt bé les principals característiques, els elements protegits, etc.; i mostra una cartografia actual de l’indret, així com un petit planell topogràfic de com era tot quan la masia de Can Ubach estava dempeus i la carretera seguia el traçat pel pont.

Res a afegir a la descripció esmentada, només resta adjuntar unes fotografies actuals, així com l’apunt que vaig realitzar al octubre del 2015 que obre aquest article.

IMG_5872

IMG_5845

IMG_5866

IMG_5856

IMG_9657

Aquestes fotografies i més a l’album de Flickr :  «Pont de can Ubach»

 

Enllaç

image

L’heterogeneïtat de les diferents pràctiques arquitectòniques, de cada característica cantonada de Buenos Aires , són evidenciades per  Leandro Grovas , que acudeix a plasmar les seves diferències i particularitats a través de la seva càmera.

La singular mirada reflexiona sobre les relacions que existeixen entre les illes i el patrimoni material-arquitectònic. Els convidem a revisar una sèrie de fotografies a continuació.

Publicat a :  Plataforma Arquitectura (19/5/ 2017)

Enllaç

 

Aldo Rossi hauria complert 86 anys.

Arquitecte italià nascut a Milà el 1931 i mort a la seva ciutat natal en 1997.

«…..Dels seus llibres destaquen: la seva primera obra “l’Architettura della citta” (L’arquitectura de la ciutat.1966), que influeix notablement en la cultura arquitectònica actual, esdevenint un de les obres crucials del panorama arquitectònic actual, “Scriti scelti sull’architettura e la citta” (1975), o A Scientific Autobiography (1981), en el qual es barregen la literatura i el projecte, la imaginació i els records…..»

El lema d’aquest blog és una cita del seu llibre “l’Architettura della citta” .

Origen: 86 aniversario de Aldo Rossi – Noticias de Arquitectura – Buscador de Arquitectura

Art sota el cel

Rondaller

Descobrint el Mirador de l’Alcalde (part 2)

Després de veure l’Homenatge a Barcelona, de Subirachs, el camí segueix fins al castell. A l’inici de la pujada, hi ha una escultura dedicada a Juan Manuel Duran. Aquest aviador de Jerez de la Frontera, va ser un dels quatre tripulants del ‘Plus Ultra’ que el 1926 va fer el primer vol transatlàntic entre Palos de la Frontera i Buenos Aires -quatre anys després que els portuguesos-. Va morir amb 26 anys, pocs mesos després de tornar de tan heroica gesta, en estimbar-se contra la muntanya de Montjuïc fent uns exercicis aeronàutics.

Mirador de l'Alcalde. Barcelona. Montjuïc

L’escultura és obra del barceloní Jaume Duran i Castellanos, de qui podem trobar nombroses obres per la ciutat, com la que porta per nom Montseny a plaça de Catalunya, i que vagament recorda la que tenim davant. Aquesta, d’aire mortuori, es cobreix el cap. El noucentisme, sovint ho resolia tot a base de…

View original post 458 more words

Entre el misteri i l’especulació

Rondaller

Itinerari per la Barceloneta (part 1).

El barri de la Barceloneta es pot visitar moltes vegades i de diverses maneres i segur que mai te l’acabes. Aquesta és una de les mil rutes que podeu fer. Obriu els ulls, perquè hi ha molts detalls per descobrir!

Un model de planificació.

Al segle XVIII, després de la Guerra de Successió, bona part del barri de la Ribera va quedar destruït i va ser necessari trobar un nou lloc per viure. En uns terrenys guanyats al mar i ajudat per enginyers militars, Juan Martín Cermeño -arquitecte i també enginyer militar-, va construir un eixample de carrers amb illes idèntiques, numerades a cada cantonada.

Barceloneta. Barcelona

La reglamentació establí que les cases havien de constar de planta i un pis, per tal de no interferir el radi d’acció dels canons de la ciutadella que era ben a prop. Però a partir del segle XIX, es va permetre superar…

View original post 999 more words