Arxius mensuals: Desembre de 2013

L’arquitecte Ramón Tort Estrada.

Retrat de joventut de Ramón Tort Estrada vestit per a representar una obra teatral. Dibuix a llapis sobre paper atribuït a l'arquitecte Ignasi Mª Serra Goday (Barcelona 1916 - 1991). Dimensions: 200x140 mm. Col·lecció privada.

Retrat de joventut de Ramón Tort Estrada vestit per a representar una obra teatral. Dibuix a llapis sobre paper atribuït a l’arquitecte Ignasi Mª Serra Goday (Barcelona 1916 – 1991). Dimensions: 200×140 mm. Col·lecció privada.

El diumenge 29 de desembre s’han complert 100 anys del nixement de l’arquitecte Ramón Tort Estrada. Aquest és un resum biogràfic:

Ramón Tort Estrada va néixer a Sarrià, municipi del Pla de Barcelona agregat a la ciutat l’any 1921, essent l’últim municipi del procès d’agregació. Fill de Joan Tort Vila, funcionari de l’Ajuntament de la vila i de Maria Estrada, filla menor del fuster de Sarrià en Ramón Estrada. De nen feu estudis al col·legi de la «Divina Pastora» i el batxillerat a l’«Escola Pia Sant Antoni».

L’any 1932 ingressà a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, on tinguè de professors, entre d’altres a Josep Mª Jujol, Bonaventura Bassegoda, Josep Francesc Ràfols.

La Guerra Civil (1936-39) va interrompre els seus estudis i fou enrolat en l’Exèrcit de la República, on servì participant en les operacions del front de Terol fins que en una retirada fou fet pressoner per l’Exèrcit Nacionalista prop d’Alcanyís. Desprès d’uns messos a Burgos, fou enrolat en les unitats de desactivació d’explosius del Cos d’Enginyers. Tornà a Barcelona amb la reraguarda de l’Exèrcit Franquista i participà en la desactivació de mines i altres artefactes explosius fins que fou llicènciat l’any 1940.

Durant la Guerra Civil la seva mare havia mort. Al 1940 reprenguè els estudis d’Arquitectura, i obtinguè el titol d’Arquitecte l’any 1942. Aquest mateix any es casà amb Pepita Arnau Trias, nascuda al 1917 a Sarrià i germana del seu millor amic, l’enginyer industrial Lluís Arnau Trias. El matrimoni tinguè 7 fills (4 nois i 3 noies) Visquè sempre a Sarrià, en una casa heretada de Joan Tort Vila.

Les seves primeres obres foren edificis d’habitatges a Sarrià i Barcelona en l’estil Classicista que imperà en els primers anys de la postguerra. Les seves inquietuds el portaren a participar en el concurs «El Problema de la Vivienda Económica en Barcelona» convocat pel Col.legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya i Balears l’any 1949. L’equip format pels arquitectes: Francesc Mitjans, Antoni Moragas, Josep Mª Sostres, J.A. Balcells, Antoni Perpinyá i Ramón Tort guanyà el primer premi amb un treball inspirat en les aportacions al problema de l’habitatge mínim dels C.I.A.M.

A partir del 195o, primer per delegació del Secretari del COAC i posteriorment com a titular en haver guanyat el concurs convocat a l’efecte, dirigí la revista «Cuadernos de Arquitectura». El número 13, el primer sota la direcció de Ramón Tort, es dedica en gran part a l’obra de Josep Mª Jujol, el propi Ramón Tort, en un artícle de comiat quan va deixar la direcció de «Quaderns» (1957) diu el següent :

«Vaig intuir aleshores que Cuadernos tenia una tasca a fer, i que era fer coneixer el modernisme catala, practicament exclós en els tractats d’arquitectura publicats recentment…/…El treball que calia fer era certament complex. Pero ens hi vam posar.»

En l’article citat Ramón Tort ens explica:

«El segon trimestre de l’any 1956, Cuadernos el va dedicar a l’obra de Gaudí (núm. 26). Vam augmentar el tiratge fins a 1.200 exemplars, i llevat deis que habitualment es lliuraven als arquitectes, la resta es va exhaurir en quinze dies.

Moltes escoles i centres d’arquitectes de l’estranger ens feien comandes que no podíem atendre.»

Per motius personals i familiars, deixà la direcció de «Cuadernos de Arquitectura» el 1957. el darrer número sota la seva direcció (29-30) fou dedicat al concurs d’avantprojectes de la nova seu del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i Balears a la plaça Nova de Barcelona.

Posteriorment a l’etapa de «Cuadernos de Arquitectura», es dedicà a les tasques d’Arquitecte Municipal de Gavà i de la Societat General d’Aigües de Barcelona, tasques que combinà amb l’exercici lliure i amb la docència com encàregat de Catedra d’Hidràulica a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona.

Es retirà de l’exercici professional l’any 1978. Durant la seva etapa de jubilat amb col·laboració amb Jordi Jové i Permanyer i Ignasi Aragó i Mitjans, realitzà part dels tres volums de les «Històries il·lustrades de Sarrià»

La seva muller, Pepita Arnau, va morir a Barcelona el 26 de desembre de 1992.

Ramón Tort Estrada va morir a Barcelona el 4 d’agost del 2004.

Obres i treballs

Projectades per Ramón Tort Estrada i construïdes a l'establiment de «Baños Capri» a «la Pineda de Gavà» (d'una postal dels anys 60)

Dutxes en espirals projectades per Ramón Tort Estrada i construïdes a l’establiment de «Baños Capri» a «la Pineda de Gavà» (d’una postal dels anys 60)

Casa al carrer Bonaplata cantonada Calàndries.

Casa de l'Arquitecte a Sarrià

Casa de l’Arquitecte a Sarrià

Casa a la plaça de la Bonanova núm. 1

projectat per l'Arquitecte Ramón Tort Estrada per encàrrec de l'Ajuntament de Gavà.

Planol d’Urbanització de «La Pineda de Gavà», projectat per l’Arquitecte Ramón Tort Estrada per encàrrec de l’Ajuntament de Gavà.