Arxiu d'etiquetes: París

Ville Radieuse: la ciudad pensada por Le Corbusier que nunca llegó a construirse

La Ciutat Radiant.

La Ciutat Radiant.

Por Gili Merin. via land8.com Ville Radieuse (La Ciudad Radiante) es un plan maestro urbano de Le Corbusier, presentado por primera vez en 1924 y publicado en un libro llamado igual en 1933, aunque nunca llegó a construirse. Diseñado para contener medios de transporte eficaces, así como una gran cantidad de espacios verdes y luz solar, la ciudad del […]

Origen: Ville Radieuse: la ciudad pensada por Le Corbusier que nunca llegó a construirse

Édouard Manet i la «Place de Clichy».

Vue prise de la Place Clichy (1878). Oli sobre llenç, 40.5 x 24.2 cm. Édouard Manet (1832-1883).

Vue prise de la Place Clichy (1878). Oli sobre llenç, 40.5 x 24.2 cm. Édouard Manet (1832-1883).

La pintura a l’aire lliure fou un dels temes preferits dels pintors Impressionistes. Pintar «au plein air» fou una de les bases estètiques del moviment. A partir del 1865, Monet i Renoir van escollir com a tema els paissatges de París, si be no fou fins el 1872 que els pintors van assumir el carrer, el seu moviment i la seva llum, els seus embussos i les reunions fugisseres [1].

Però plantar el cavallet al bell mig del carrer no era tant senzill com plantar-lo al camp. Fou per això que sovint pintaven a vista d’ocell, des dels balcons de casa o de l’estudi. Pissarro en fou un mestre d’aquest tipus de composició, ja que el permetia pintar malgrat la seva delicada salut.

La «Place de Clichy» és el tema d’aquest quadre menor en el qual Edouard Manet plasmà el que veia des del balcó de l’estudi que tenia al 43 de la Rue de St Petresbourg. Un balcó obert al nord sobre el «Boulevard des Batignoles», el barri preferit pels intelectials i artistes. Són els anys 70 del segle XIX, quan la «plaine de Monceau», «les Batignolles», «le maquis de Montmatre», etc. és a dir les barriades exteriors a la muralla de París que són prop de la «Barrière de Clichy» s’estan integrant a la ciutat que en aquest indret encara està construïn-se i els llogers són més econòmics.

Aquest és un suburbi ple de vida, en el quadre veiem l’escombriaire i la gent que creua pel mig del carrer en primer pla, al darrera, a la dreta d’un l’arbre la terrassa del «café» sota el seu tendal, a l’esquerra una botiga amb tot de gent mirant les mercaderies que envaeixen la vorera i s’enfonsen fins una mena de pati posterior. Darrera mateix de l’arbre hi ha un solar amb un petit edifici d’un color verd-grisòs que és l’accès a l’edifici blanc amb teulada grisa i xemeneia que pot ser una destilleria o una farinera vinculada als molins de vent que abundaven en aquests llocs abans del Baró de Haussman i l’enderroc de les muralles de París.

Imatges de l'entorn de la «Place de Clichy» al darrer terç del Segle XIX [2]

Imatges de l’entorn de la «Place de Clichy» al darrer terç del Segle XIX [2]

Durant les segona meitat del segle XIX, molts dels antics molins de prop de Montmatre, foren reconvertits en llocs d’esbarjo: el «Moulin de la Galette» que va pintar Renoir o el «Moulin Rouge» no són pas lluny d’aquí. Les fotografies de l’època ens mostren com eren els carrers i l’entorn del «boulevard des Batignoles» (foto 1) amb la seva activitat comercial amb les mercaderies a la vorera com si fossin en uns encants; de la «Place de Clichy» (foto 2)  amb els tendals de les botigues sota els arbres, però també amb les xemeneies, les destilleries, i els magatzems així com els carros dels traginers; o de «le maquis de Montmatre» (foto 3) amb els masos i molins de vent, els horts periurbans amb les barraques de fusta pels estris de conreu o per a latrina, les tanques escadusseres, etc. Tot plegat un moment únic com és la transformació de l’entorn que genera el creixement de la ciutat.

Actualment, 136 anys més tard la «Place de Clichy» ja no és un tema dels pintors Impressionistes sinó un espai urbà anàrquic i desordenat que és el maldecap dels enginyers de trànsit de la «ville lúmière» [3].

Els «Grands Boulevards» de l’entorn de l’Opera i dels «Champs Élysées» que segueixen l’ordenació del Baró de Haussman, amb les seves façanes tant equilibrades i polides, amb  les mansardes a la meteixa alçada, etc., s’esvaeix en arrivar a l’entorn de la «Place de Clichy», on els edificis tenen cada un la seva pròpia alçada i s’ubiquen format xamfrans desiguals respecte dels angles que formen per parells els set carrers que conflueixen en la plaça.

La «Place de Clichy» actualment.

La «Place de Clichy» actualment.

L’antic suburbi anàrquic i alegre de l’entorn de la «place de Pigalle» i del «Boulevard des Batignoles» que un dia va atraure Édouard Manet i altres pintors com: Auguste Renoir, Norbert Goeneuette, Paul Signac, Vincent van Gogh, Pierre Bonnard, Raoul Dufy etc. [4], actualment és un fet urbà descontrolat. És però, un tros de ciutat que encara inspira (però menys) als artistes, així tenim que a mitjans del segle XX la plaça fou l’escenari de les desventures d’Antoine, l’inoblidable «alter ego» del director de la película «Les 400 coups», François Truffaut [5] .

Antoine veu la seva mare besant-se amb l’amant a l’accés a l’estació de metro de «Place de Clichy».

Notes:

[1] Journal de l’Impressionisme. Textos de Maria i Godfrey Blunden. Editions d’Art Albert Skira, Genève 1970. pàgina 137.

[2] Del llibre: «Paris au temps des fiacres.» Philippe Mellot, Hippolyte Blancart, Bertall. Editions de Borée, 2006.

[3] Veure la monografia sobre la «Place de Clichy» editada per  l’Ajuntament de París.

[4] Veure «La place de Clichy vue par les peintres».

[5] Veure «Les 400 coups: Paris locations – The Cine-Tourist».