Arxiu d'etiquetes: casa

Cases de Josep Masana | Flickr – Photo Sharing!

Cases Josep Masana 01

Conjunt de nou edificis tipus casa de renda urbana entre mitgeres, amb dos pisos per replà, ubicats al carrer de Lleida núm 90 – 11, cantonada amb els carrers de l’Olivera (nùm. 68 – 80) i de Tamarit (núm. 68 – 70).
Josep Masana, propietari dels solars on s’aixeca el conjunt, encarregà el projecte a l’Arquitecte Ramon Reventós i Farrerons. Foren construïts en diferents fases entre els anys 1929 i 1930.
La importància d’aquest conjunt rau en la utilització que es fa, per primera vegada a Catalunya, d’un llenguatge racionalista de caràcter expressionista que pren com a model les experiències centreeuropees, en el camp de l’habitatge massiu i l’«Art-Decô».
Està inclos en el Catàleg de Patrimoni Arquitectònic de la Ciutat de Barcelona amb el nombre d’identificació 1.733.

Anuncis
Enllaç

Griffin Park Homes a Brentford – Revisant el concepte de casa adossada.

En resposta a les necessitats de la comunitat local, els dissenys de TateHindle proporcionaran una barreja de dos, tres, quatre i cinc cases habitació. El major de les quals estaran ubicades al voltant de la plaça i jardí commemoratiu enjardinat. Una paleta de maó, metall i vidre ofereix una versió contemporània, però familiar en la llengua vernacla local amb terrasses d’alt nivell emmarcades en maó que ofereixen un generós espai a l’aire lliure amb vistes cap al jardí central. A l’est ia l’oest, miola places i els carrers es componen de petites cases de dues plantes i mitja amb mansardes que responen acuradament per al teixit de la comunitat existent.

Alguns dels nous habitatges envoltaran una nova plaça que inclou un jardí commemoratiu dedicat a la història de Brentford Football Club.

Continuar llegint a:  Griffin Park Homes a Brentford

(Traduït al Català a l’Evernote de Vicens Tort Arnau.)

De com l’agricultura gairebé va destruir l’antiga civilització humana

Imatge de Çatalhöyük per Dan Lewandowski

Fa uns 9.000 anys, els éssers humans havien dominat l’agricultura fins al punt on el menjar era abundant. Poblacions auge, i les persones van començar a moure en grans assentaments plenes de milers de persones. I després, de sobte, aquests proto-ciutats van ser abandonades durant mil·lennis. És un dels majors misteris de la civilització humana primerenca.

L’alba de l’era de l’agricultura cau durant el “neolític”, també conegut com l’Edat de Pedra tardana. En aquest moment, fa uns 12.000 anys, la gent ja havien desenvolupat eines molt sofisticades de pedra, armes i atuells de fang per cuinar i emmagatzematge. I quan van trobar llavors que van fer créixer delicioses plantes, al llarg de les seves caminades els va portar a plantar a les valls dels rius de la ruta, per la qual cosa tindrien una collita saborosa a l’any següent. Una vegada que aquestes explotacions informals havien aconseguit ser una mica més gran, va començar a semblar menys avantatjós mantenir itinerància quan hi havia tant menjar en un sol lloc. A la zona de Orient Mitjà, al llarg de la Mediterrània oriental, els grups nòmades que una vegada havien viscut de la caça i la recol·lecció van començar a establir-se en petits llogarets durant part de l’any….

Continuar llegint, en anglès a :

How Farming Almost Destroyed Ancient Human Civilization

Via Verde / Dattner Architects + Grimshaw Architects | ArchDaily

Via Verde / Dattner Architects + Grimshaw Architects | ArchDaily.

El número corresponent al 3 de març del 2014 publica un article, il·lustrat amb moltes fotografies i planols, sobre l’edifici anomenat Via Verda (The green way)  ubicat al 700 de Brook Av., al Bronx de Nova York.

Via Verda fou projectat per Dattner Architects i Grimshaw Architects, és un conjunt residencial amb 222 apartaments repartits en tres tipus: torres de 20 pisos a l’extrem nord del lloc, edificis d’entre 6 a 13 pisos d’alçada mitjana, amb apartaments dúplex al mig, i cases d’entre 2 a 4 plantes cap al sud. El projecte va ser el guanyador al New Housing internacional de Nova York i Reflecteix el compromís públic per crear la propera generació d’habitatge d’interès social tot proporcionant un marc per a la vida saludable i sostenible.

Un jardí sobre els sostres serveix com a element dinàmic que estructura el conjunt i ajuda a organitzar la vida de la comunitat: comença com un pati a nivell del terra, després puja en espiral a través d’una sèrie de terrasses o ambients exteriors multifuncionals que creen diferets àmbits d’activitats com la jardineria activa, el cultiu de fruites i hortalisses, l’esbajo i la reunió social, mentre que també proporciona un control sobre les aigües pluvials i un millor aïllament.

La Via Verda ha reservat la planta àtic de l’edifici de la torre per a la sala de la comunitat, oberta a tots els llogaters. A través del disseny, amb la incorporació d’un pati compartit i grans finestrals, s’afavoreix la ventilació creuada amb l’augment de la circulació natural d’aire fresc a les llars i la consegüent reducció de la dependència d’aire condicionat.

Els planols del projecte i les imatges de l’interior reflecteixen un excel·lent concepte de l’habitatge social, presidit per un ampli espai comú – el menjador-sala d’estar-cuina – és a dir tota la clàssica zona de dia dels arquitectes racionalistes unida en un sòl ambient…res a veure amb les sub-divissions i passadissos dels socorreguts «…pisos de 3 o 4 dormitorios…». La Via verda representa una saludable recuperació de l’habitatge social com a tema fonemental de l’Urbanisme i l’Arquitectura.

Elevado 3.5

trailer ELEVADO 3.5 from João Sodré on Vimeo.

Elevado 3,5 és una pel·lícula sobre el món de les persones que creuen sota els 3,5 quilòmetres del «Minhocão», una carretera elevada construïda en el centre de São Paulo durant la dictadura militar .
Des del nivell del carrer al de la planta superior, l’espectador és portat per diferents punts de vista. Per sobre i per sota de la carretera, a l’ombra o en els brins de llum que dibuixa una ciutat irregular, la pel·lícula es desenvolupa a través de les històries del diversos personatges: el paleta, el sastre, el botiguer o les filles d’uns inmigrants italians que ens tornen lamemòria històrica del lloc mitjançant imatges d’arxiu. La veu d’una perruquera transsexual, la d’un home en el “postgrau de la vida” i la cançó d’una persona solitària, porten novament a l’espectador vers el present.
De vegades tot es creua. Apareixen altres personatges. Persones que hi són per elecció o per casualitat, per poc o per molt temps, de diferents edats i procedències. L’autopista provoca i es posa davant de la vista de tots.
(Traducció molt lliure de la nota de la pàgina web «Elevado 3.5».

L’arquitecte Ramón Tort Estrada.

Retrat de joventut de Ramón Tort Estrada vestit per a representar una obra teatral. Dibuix a llapis sobre paper atribuït a l'arquitecte Ignasi Mª Serra Goday (Barcelona 1916 - 1991). Dimensions: 200x140 mm. Col·lecció privada.

Retrat de joventut de Ramón Tort Estrada vestit per a representar una obra teatral. Dibuix a llapis sobre paper atribuït a l’arquitecte Ignasi Mª Serra Goday (Barcelona 1916 – 1991). Dimensions: 200×140 mm. Col·lecció privada.

El diumenge 29 de desembre s’han complert 100 anys del nixement de l’arquitecte Ramón Tort Estrada. Aquest és un resum biogràfic:

Ramón Tort Estrada va néixer a Sarrià, municipi del Pla de Barcelona agregat a la ciutat l’any 1921, essent l’últim municipi del procès d’agregació. Fill de Joan Tort Vila, funcionari de l’Ajuntament de la vila i de Maria Estrada, filla menor del fuster de Sarrià en Ramón Estrada. De nen feu estudis al col·legi de la «Divina Pastora» i el batxillerat a l’«Escola Pia Sant Antoni».

L’any 1932 ingressà a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, on tinguè de professors, entre d’altres a Josep Mª Jujol, Bonaventura Bassegoda, Josep Francesc Ràfols.

La Guerra Civil (1936-39) va interrompre els seus estudis i fou enrolat en l’Exèrcit de la República, on servì participant en les operacions del front de Terol fins que en una retirada fou fet pressoner per l’Exèrcit Nacionalista prop d’Alcanyís. Desprès d’uns messos a Burgos, fou enrolat en les unitats de desactivació d’explosius del Cos d’Enginyers. Tornà a Barcelona amb la reraguarda de l’Exèrcit Franquista i participà en la desactivació de mines i altres artefactes explosius fins que fou llicènciat l’any 1940.

Durant la Guerra Civil la seva mare havia mort. Al 1940 reprenguè els estudis d’Arquitectura, i obtinguè el titol d’Arquitecte l’any 1942. Aquest mateix any es casà amb Pepita Arnau Trias, nascuda al 1917 a Sarrià i germana del seu millor amic, l’enginyer industrial Lluís Arnau Trias. El matrimoni tinguè 7 fills (4 nois i 3 noies) Visquè sempre a Sarrià, en una casa heretada de Joan Tort Vila.

Les seves primeres obres foren edificis d’habitatges a Sarrià i Barcelona en l’estil Classicista que imperà en els primers anys de la postguerra. Les seves inquietuds el portaren a participar en el concurs «El Problema de la Vivienda Económica en Barcelona» convocat pel Col.legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya i Balears l’any 1949. L’equip format pels arquitectes: Francesc Mitjans, Antoni Moragas, Josep Mª Sostres, J.A. Balcells, Antoni Perpinyá i Ramón Tort guanyà el primer premi amb un treball inspirat en les aportacions al problema de l’habitatge mínim dels C.I.A.M.

A partir del 195o, primer per delegació del Secretari del COAC i posteriorment com a titular en haver guanyat el concurs convocat a l’efecte, dirigí la revista «Cuadernos de Arquitectura». El número 13, el primer sota la direcció de Ramón Tort, es dedica en gran part a l’obra de Josep Mª Jujol, el propi Ramón Tort, en un artícle de comiat quan va deixar la direcció de «Quaderns» (1957) diu el següent :

«Vaig intuir aleshores que Cuadernos tenia una tasca a fer, i que era fer coneixer el modernisme catala, practicament exclós en els tractats d’arquitectura publicats recentment…/…El treball que calia fer era certament complex. Pero ens hi vam posar.»

En l’article citat Ramón Tort ens explica:

«El segon trimestre de l’any 1956, Cuadernos el va dedicar a l’obra de Gaudí (núm. 26). Vam augmentar el tiratge fins a 1.200 exemplars, i llevat deis que habitualment es lliuraven als arquitectes, la resta es va exhaurir en quinze dies.

Moltes escoles i centres d’arquitectes de l’estranger ens feien comandes que no podíem atendre.»

Per motius personals i familiars, deixà la direcció de «Cuadernos de Arquitectura» el 1957. el darrer número sota la seva direcció (29-30) fou dedicat al concurs d’avantprojectes de la nova seu del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i Balears a la plaça Nova de Barcelona.

Posteriorment a l’etapa de «Cuadernos de Arquitectura», es dedicà a les tasques d’Arquitecte Municipal de Gavà i de la Societat General d’Aigües de Barcelona, tasques que combinà amb l’exercici lliure i amb la docència com encàregat de Catedra d’Hidràulica a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona.

Es retirà de l’exercici professional l’any 1978. Durant la seva etapa de jubilat amb col·laboració amb Jordi Jové i Permanyer i Ignasi Aragó i Mitjans, realitzà part dels tres volums de les «Històries il·lustrades de Sarrià»

La seva muller, Pepita Arnau, va morir a Barcelona el 26 de desembre de 1992.

Ramón Tort Estrada va morir a Barcelona el 4 d’agost del 2004.

Obres i treballs

Projectades per Ramón Tort Estrada i construïdes a l'establiment de «Baños Capri» a «la Pineda de Gavà» (d'una postal dels anys 60)

Dutxes en espirals projectades per Ramón Tort Estrada i construïdes a l’establiment de «Baños Capri» a «la Pineda de Gavà» (d’una postal dels anys 60)

Casa al carrer Bonaplata cantonada Calàndries.

Casa de l'Arquitecte a Sarrià

Casa de l’Arquitecte a Sarrià

Casa a la plaça de la Bonanova núm. 1

projectat per l'Arquitecte Ramón Tort Estrada per encàrrec de l'Ajuntament de Gavà.

Planol d’Urbanització de «La Pineda de Gavà», projectat per l’Arquitecte Ramón Tort Estrada per encàrrec de l’Ajuntament de Gavà.