Arxiu d'etiquetes: arquitectura

Enllaç

Griffin Park Homes a Brentford – Revisant el concepte de casa adossada.

En resposta a les necessitats de la comunitat local, els dissenys de TateHindle proporcionaran una barreja de dos, tres, quatre i cinc cases habitació. El major de les quals estaran ubicades al voltant de la plaça i jardí commemoratiu enjardinat. Una paleta de maó, metall i vidre ofereix una versió contemporània, però familiar en la llengua vernacla local amb terrasses d’alt nivell emmarcades en maó que ofereixen un generós espai a l’aire lliure amb vistes cap al jardí central. A l’est ia l’oest, miola places i els carrers es componen de petites cases de dues plantes i mitja amb mansardes que responen acuradament per al teixit de la comunitat existent.

Alguns dels nous habitatges envoltaran una nova plaça que inclou un jardí commemoratiu dedicat a la història de Brentford Football Club.

Continuar llegint a:  Griffin Park Homes a Brentford

(Traduït al Català a l’Evernote de Vicens Tort Arnau.)

Anuncis
Enllaç

Els espais perduts o abandonats que hi ha a Nova York equivalen a quatre vegades la superfície del Central Park, el principal parc de la ciutat que té 341 hectàrees.

Amb l’objectiu de recuperar part d’aquests llocs i transformar-los en nous espais públics, l’ONG Design Trust for Public Spaces iniciar fa dos anys un projecte anomenat «Under the Elevated: Reclamació de l’espai, connectant comunitats» que va desenvolupar amb el Departament de Transport (DOT) i que pretén recuperar espais sota els ponts i passos sobre nivell de la autopista Brooklyn Queens Expressway (BQE). Els resultats van ser publicats aquest mes en un llibre en el es mostren els llocs potencials i que aconsella sobre com es podrien millorar aquests espais.

Continuar llegint a Plataforma Urbana…

Review: Bruce C. Bolling Municipal Building – Mecanoo architecten

Les façanes de la Curtis, en el seu estil reina Anna de maó vermell davant del Waterman, construït a l’estil de granit de Boston, ha estat àmpliament restaurat. Els edificis mantenen l’ambient urbà històric i l’escala de Dudley Square…

Sovint, els millors edificis no són els més cridaners o icònics; més aviat són els que s’insereixen en una ciutat tan bé que sembla que des de sempre  són una part d’ella. Això no vol dir que les oficines de la Divisió d’Escoles Públiques de Boston no tingui ornaments contemporanis – els que tenen forma de maó creatiu i un volum elegantment corbat. Més aviat, mitjançant la reutilització i fusió de tres edificis existents, el seu disseny fa, de la nova construcció, una part integral de la ciutat, una connexió entre el vell i el nou, i un mitjà per a rejovenir una àrea malalta. Els arquitectes Mecanoo han contestat algunes preguntes sobre el projecte….

 

Origen: Review: Bruce C. Bolling Municipal Building – Mecanoo architecten

Via Verde / Dattner Architects + Grimshaw Architects | ArchDaily

Via Verde / Dattner Architects + Grimshaw Architects | ArchDaily.

El número corresponent al 3 de març del 2014 publica un article, il·lustrat amb moltes fotografies i planols, sobre l’edifici anomenat Via Verda (The green way)  ubicat al 700 de Brook Av., al Bronx de Nova York.

Via Verda fou projectat per Dattner Architects i Grimshaw Architects, és un conjunt residencial amb 222 apartaments repartits en tres tipus: torres de 20 pisos a l’extrem nord del lloc, edificis d’entre 6 a 13 pisos d’alçada mitjana, amb apartaments dúplex al mig, i cases d’entre 2 a 4 plantes cap al sud. El projecte va ser el guanyador al New Housing internacional de Nova York i Reflecteix el compromís públic per crear la propera generació d’habitatge d’interès social tot proporcionant un marc per a la vida saludable i sostenible.

Un jardí sobre els sostres serveix com a element dinàmic que estructura el conjunt i ajuda a organitzar la vida de la comunitat: comença com un pati a nivell del terra, després puja en espiral a través d’una sèrie de terrasses o ambients exteriors multifuncionals que creen diferets àmbits d’activitats com la jardineria activa, el cultiu de fruites i hortalisses, l’esbajo i la reunió social, mentre que també proporciona un control sobre les aigües pluvials i un millor aïllament.

La Via Verda ha reservat la planta àtic de l’edifici de la torre per a la sala de la comunitat, oberta a tots els llogaters. A través del disseny, amb la incorporació d’un pati compartit i grans finestrals, s’afavoreix la ventilació creuada amb l’augment de la circulació natural d’aire fresc a les llars i la consegüent reducció de la dependència d’aire condicionat.

Els planols del projecte i les imatges de l’interior reflecteixen un excel·lent concepte de l’habitatge social, presidit per un ampli espai comú – el menjador-sala d’estar-cuina – és a dir tota la clàssica zona de dia dels arquitectes racionalistes unida en un sòl ambient…res a veure amb les sub-divissions i passadissos dels socorreguts «…pisos de 3 o 4 dormitorios…». La Via verda representa una saludable recuperació de l’habitatge social com a tema fonemental de l’Urbanisme i l’Arquitectura.

L’arquitecte Ramón Tort Estrada.

Retrat de joventut de Ramón Tort Estrada vestit per a representar una obra teatral. Dibuix a llapis sobre paper atribuït a l'arquitecte Ignasi Mª Serra Goday (Barcelona 1916 - 1991). Dimensions: 200x140 mm. Col·lecció privada.

Retrat de joventut de Ramón Tort Estrada vestit per a representar una obra teatral. Dibuix a llapis sobre paper atribuït a l’arquitecte Ignasi Mª Serra Goday (Barcelona 1916 – 1991). Dimensions: 200×140 mm. Col·lecció privada.

El diumenge 29 de desembre s’han complert 100 anys del nixement de l’arquitecte Ramón Tort Estrada. Aquest és un resum biogràfic:

Ramón Tort Estrada va néixer a Sarrià, municipi del Pla de Barcelona agregat a la ciutat l’any 1921, essent l’últim municipi del procès d’agregació. Fill de Joan Tort Vila, funcionari de l’Ajuntament de la vila i de Maria Estrada, filla menor del fuster de Sarrià en Ramón Estrada. De nen feu estudis al col·legi de la «Divina Pastora» i el batxillerat a l’«Escola Pia Sant Antoni».

L’any 1932 ingressà a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, on tinguè de professors, entre d’altres a Josep Mª Jujol, Bonaventura Bassegoda, Josep Francesc Ràfols.

La Guerra Civil (1936-39) va interrompre els seus estudis i fou enrolat en l’Exèrcit de la República, on servì participant en les operacions del front de Terol fins que en una retirada fou fet pressoner per l’Exèrcit Nacionalista prop d’Alcanyís. Desprès d’uns messos a Burgos, fou enrolat en les unitats de desactivació d’explosius del Cos d’Enginyers. Tornà a Barcelona amb la reraguarda de l’Exèrcit Franquista i participà en la desactivació de mines i altres artefactes explosius fins que fou llicènciat l’any 1940.

Durant la Guerra Civil la seva mare havia mort. Al 1940 reprenguè els estudis d’Arquitectura, i obtinguè el titol d’Arquitecte l’any 1942. Aquest mateix any es casà amb Pepita Arnau Trias, nascuda al 1917 a Sarrià i germana del seu millor amic, l’enginyer industrial Lluís Arnau Trias. El matrimoni tinguè 7 fills (4 nois i 3 noies) Visquè sempre a Sarrià, en una casa heretada de Joan Tort Vila.

Les seves primeres obres foren edificis d’habitatges a Sarrià i Barcelona en l’estil Classicista que imperà en els primers anys de la postguerra. Les seves inquietuds el portaren a participar en el concurs «El Problema de la Vivienda Económica en Barcelona» convocat pel Col.legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya i Balears l’any 1949. L’equip format pels arquitectes: Francesc Mitjans, Antoni Moragas, Josep Mª Sostres, J.A. Balcells, Antoni Perpinyá i Ramón Tort guanyà el primer premi amb un treball inspirat en les aportacions al problema de l’habitatge mínim dels C.I.A.M.

A partir del 195o, primer per delegació del Secretari del COAC i posteriorment com a titular en haver guanyat el concurs convocat a l’efecte, dirigí la revista «Cuadernos de Arquitectura». El número 13, el primer sota la direcció de Ramón Tort, es dedica en gran part a l’obra de Josep Mª Jujol, el propi Ramón Tort, en un artícle de comiat quan va deixar la direcció de «Quaderns» (1957) diu el següent :

«Vaig intuir aleshores que Cuadernos tenia una tasca a fer, i que era fer coneixer el modernisme catala, practicament exclós en els tractats d’arquitectura publicats recentment…/…El treball que calia fer era certament complex. Pero ens hi vam posar.»

En l’article citat Ramón Tort ens explica:

«El segon trimestre de l’any 1956, Cuadernos el va dedicar a l’obra de Gaudí (núm. 26). Vam augmentar el tiratge fins a 1.200 exemplars, i llevat deis que habitualment es lliuraven als arquitectes, la resta es va exhaurir en quinze dies.

Moltes escoles i centres d’arquitectes de l’estranger ens feien comandes que no podíem atendre.»

Per motius personals i familiars, deixà la direcció de «Cuadernos de Arquitectura» el 1957. el darrer número sota la seva direcció (29-30) fou dedicat al concurs d’avantprojectes de la nova seu del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i Balears a la plaça Nova de Barcelona.

Posteriorment a l’etapa de «Cuadernos de Arquitectura», es dedicà a les tasques d’Arquitecte Municipal de Gavà i de la Societat General d’Aigües de Barcelona, tasques que combinà amb l’exercici lliure i amb la docència com encàregat de Catedra d’Hidràulica a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona.

Es retirà de l’exercici professional l’any 1978. Durant la seva etapa de jubilat amb col·laboració amb Jordi Jové i Permanyer i Ignasi Aragó i Mitjans, realitzà part dels tres volums de les «Històries il·lustrades de Sarrià»

La seva muller, Pepita Arnau, va morir a Barcelona el 26 de desembre de 1992.

Ramón Tort Estrada va morir a Barcelona el 4 d’agost del 2004.

Obres i treballs

Projectades per Ramón Tort Estrada i construïdes a l'establiment de «Baños Capri» a «la Pineda de Gavà» (d'una postal dels anys 60)

Dutxes en espirals projectades per Ramón Tort Estrada i construïdes a l’establiment de «Baños Capri» a «la Pineda de Gavà» (d’una postal dels anys 60)

Casa al carrer Bonaplata cantonada Calàndries.

Casa de l'Arquitecte a Sarrià

Casa de l’Arquitecte a Sarrià

Casa a la plaça de la Bonanova núm. 1

projectat per l'Arquitecte Ramón Tort Estrada per encàrrec de l'Ajuntament de Gavà.

Planol d’Urbanització de «La Pineda de Gavà», projectat per l’Arquitecte Ramón Tort Estrada per encàrrec de l’Ajuntament de Gavà.