Arxiu de la categoria: Fet urbà

«Prenguem un fet urbà qualsevol, un palau, un carrer, un barri, i descrivim-lo….» (Aldo Rossi)

Masuleh a l’Iran, on els sostres i els carrers són un…

«Where Roofs and Streets Become One: Iran’s Historic Village of Masuleh»

Traducció d’alguns paràgrafs de l’article original de la crítica iraniana , que publicà la revista digital d’arquitectura «ArchDaily» el 4 d’octubre del 2017.

masooleh-panoramio

Ubicat a més de mil metres sobre el nivell del mar, en els vessants de la serralada d’Alborz a Gilan, al nord d’ Iran , un poble notable que 1006 anys de vida. Les estructures ocre-marrons úniques de Masuleh segueixen el pendent de la muntanya ocupada pel poble, o més bé, creix, donant-li al poble la seva qualitat esglaonada on els sostres de moltes de les cases es connecten directament o fins i tot formen part del carrer que serveix a les cases del darrera.

106898689

Aquí, la natura, l’arquitectura i la comunitat floreixen junts. Es tracta d’un poble construït no per arquitectes formats, sinó pels propis habitants. Com tota l’arquitectura vernacla, és funcional en la seva sensibilitat cap al medi ambient, el clima, els materials i les necessitats i tradicions locals. Les cases construïdes a partir d’una combinació de fusta, tova i pedres estan resoltes amb una inclinació de 60 graus. Amb la roca natural a la base, i un fort «koh deevar» o «mur de muntanya», recolzat pel propi pendent de la muntanya a la part posterior de cada estructura, el poble escalonat està construït per ser resistent al terratrèmol.

14477662276_d8686fa07c_k

El més extraordinari de tot, però, és l’ús enginyós de l’espai públic de Masuleh: sense fronteres marcades, totes les teulades es doblen com patis, jardins i vies públiques per als habitants del nivell superior. Les escales de meandres, els carrerons estrets i els camins vinculen una terrassa a l’altra, i el poble s’aixeca com un espai públic interconnectat i multinivell massiu compartit per tota la comunitat. Cada escala estreta del poble també està equipada amb una rampa, però només per acomodar les carretons que els habitants utilitzen per transportar mercaderies; a causa del seu disseny espacial únic, Masuleh és l’únic assentament a Iran on els automòbils estan estrictament prohibits i els vianants circulen lliurement.

Fotografies de:

© Panoramio user علی علوی licensed under CC BY 3.0

© Panoramio user alireza javaheri licensed under CC BY 3.0

© Chris Blackhead licensed under CC BY-SA 2.0

 

Anuncis

Viatjar a Rússia (i noves altures) des de la comoditat de casa.

Els drons ens ajuden a veure l’arquitectura de noves maneres. Explora Moscou , Geòrgia , St. Petersberg , i rus gratacels supertall Lakhta centre a través del lent Timelab. Amb l’ajuda d’avions no tripulats, el perfil de Vimeo Timelab mostra una àmplia varietat de contingut de vídeo professional. Viatjar a nous llocs i noves altures des de la comoditat de casa….


<p><a href=”https://vimeo.com/240910267″>Moscow Russia Aerial 5K</a> from <a href=”https://vimeo.com/timelabpro”>Timelab.pro</a&gt; on <a href=”https://vimeo.com”>Vimeo</a&gt;.</p>

Institut Nacional de la Seguretat Social de Granada (Espanya)

La revista ¨Plataforma Arquitectura». publica en el nombre corresponet al 10 de novembre de 2017, un reportatge sobre l’edifico de l’Institut Nacional de la Seguretat Social de Granada, projectat per Mizien Arquitectura.

 

L’edifici se situa en una àrea d’Eixample al Nord de Granada, un barri
en gran mesura per construir. Les noves oficines de la Seguretat Social contribueixen a aquest paisatge urbà en formació amb una arquitectura pública de qualitat. La geometria triangular del solar, el lleuger desnivell topogràfic i la seva condició d’edificació exempta, amb façana a tres carrers, afavoreixen aquesta singularitat, que, en aquest cas, s’ajusta al paper representatiu que l’edifici tracta d’exercir en el nou barri.

 

Veure el reportatge sencer a

    INSS GRANADA / MIZIEN ARQUITECTURA

 

 

L’illa dins l’illa

Rondaller

El Cap CorsCapicorsu en cors- és una península de Còrsega amb una forta personalitat. Els seus habitants l’anomenen l’Isula inde Isula, és a dir l’illa dins l’illa.

Visitar-la suposa conduir per carreteres impossibles entre el turquesa del mar i el verd dels maquis, resseguir penya-segats de vertigen i passar per poblets incrustats a la muntanya.

Patrimonio. Còrsega. França Patrimonio.

Per cert, en cors, el mot maquis -macchia- significa bosc atapeït, fent referència a una vegetació típica d’aquesta illa, que va servir d’amagatall impenetrable pels grups de la resistència francesa. En català s’utilitzà per a designar les guerrilles antifranquistes.

Una possible ruta la podem fer sortint de Bastia i dirigint-nos a Patrimonio –Patrimoniu-, on van néixer els germans Arena, declarats adversaris de Napoleó. Un d’ells va ser guillotinat, segons la moda.

Patrimonio. Còrsega. França

Un menhir amb rostre humà testimonia que la història d’aquest enclavament es remunta a molt abans del que ens pugui arribar la memòria.

Patrimonio. Còrsega. França. Megalitisme L’anomenat ‘U…

View original post 545 more words

El pont de Can Ubach.

 

Sketch_21_Pont de Can Ubach 01

A l’indret de Can Jardí, a Valldoreix, en un lloc envoltat d’autopistes i carreteres, hi ha l’antic Pont de Can Ubach, per on la carretera C-1413 de Molins de Rei a Caldas de Montbui creuava la riera de Can Badal, molt aprop de l’aiguabarreig amb la Riera de Rubí.

Es tracta d’un pont magnífic; un exemplar extraordinari de l’Engenyeria Civil de Catalunya i del bon ofici dels paletes i picapedrers que als anys 20 del segle XX bastiren aquest i altres ponts en les carreteres que anava obrint la Mancomunitat de Catalunya.

L’Ajuntament de Sant Cugat del Vallés va incloure aquest pont en el Catàleg de Patrimoni Arquitectònic tot destacant: les voltes obliqües d’obra de fàbrica, les piles de pedra amb esperons. Els murs de contenció de l’antic traçat de la carretera, amb les proteccions de bancades alternades i el roure que hi ha al costet de l’estrep Nord Oest.

La fitxa de catalogació i protecció del pont descriu molt bé les principals característiques, els elements protegits, etc.; i mostra una cartografia actual de l’indret, així com un petit planell topogràfic de com era tot quan la masia de Can Ubach estava dempeus i la carretera seguia el traçat pel pont.

Res a afegir a la descripció esmentada, només resta adjuntar unes fotografies actuals, així com l’apunt que vaig realitzar al octubre del 2015 que obre aquest article.

IMG_5872

IMG_5845

IMG_5866

IMG_5856

IMG_9657

Aquestes fotografies i més a l’album de Flickr :  «Pont de can Ubach»

 

Enllaç

image

L’heterogeneïtat de les diferents pràctiques arquitectòniques, de cada característica cantonada de Buenos Aires , són evidenciades per  Leandro Grovas , que acudeix a plasmar les seves diferències i particularitats a través de la seva càmera.

La singular mirada reflexiona sobre les relacions que existeixen entre les illes i el patrimoni material-arquitectònic. Els convidem a revisar una sèrie de fotografies a continuació.

Publicat a :  Plataforma Arquitectura (19/5/ 2017)

Enllaç

 

Aldo Rossi hauria complert 86 anys.

Arquitecte italià nascut a Milà el 1931 i mort a la seva ciutat natal en 1997.

«…..Dels seus llibres destaquen: la seva primera obra “l’Architettura della citta” (L’arquitectura de la ciutat.1966), que influeix notablement en la cultura arquitectònica actual, esdevenint un de les obres crucials del panorama arquitectònic actual, “Scriti scelti sull’architettura e la citta” (1975), o A Scientific Autobiography (1981), en el qual es barregen la literatura i el projecte, la imaginació i els records…..»

El lema d’aquest blog és una cita del seu llibre “l’Architettura della citta” .

Origen: 86 aniversario de Aldo Rossi – Noticias de Arquitectura – Buscador de Arquitectura