Arxiu de la categoria: Fet urbà

«Prenguem un fet urbà qualsevol, un palau, un carrer, un barri, i descrivim-lo….» (Aldo Rossi)

A través d’escàndols de drets humans i crisi diplomàtica, el somni de Qatar per a una “World-Class City” avança.

DSC_7436
Traducció lliure de Google de l’article de la revista Archdaily :
© Manuel Alvarez Diestro per a totes les imatges.

Resum :

La història de la península de Qatar (o Catara, primer etiquetada en un antic mapa dibuixat pel polimat greco-romà Claudi Ptolemaeus) es remunta a l’edat paleolítica. A la dècada de 1930, el petit estat del Golf lluitava per mantenir la seva posició com a centre del comerç de perles, però poc després, als anys quaranta, es trobava al capdavant del creixement econòmic i el progrés després del descobriment de les seves vastes reserves de petroli. Avui, Qatar és el país més ric del món per càpita; la seva capital, Doha, un cultiu cada vegada més gran d’alts raims brillants, amb edificis ocasionals dels arquitectes més sol·licitats del món, efectuats, el seu horitzó amb grues incansables i els seus suburbis amb escorxadors, maquinària i munts infinits de sorra desplaçada

Vistes les aquestes fotografies de Manuel Álvarez Diestro, la carrera impacient del país cap a un somni extravagant del desert constitueix un rècord, però potser també es pot llegir com un enfocament subtil per la voluntat de Qatar de seguir endavant, tot i estar plena de controvèrsies i crisis durant els últims anys.

…/…

Per a la Copa del Món de 2022, Speer Jr va proposar un pla que es pogués assimilar fàcilment al Pla Director 2030 existent a Qatar elaborat el 2008; les principals característiques de la seva proposta van ser vuit estadis modulars nous que es podrien desmantellar i enviar als països en desenvolupament després del final del torneig, la construcció de temperatures regulades per la refrigeració per absorció i un enfocament general de la sostenibilitat. I així, com Qatar va reservar un pressupost de més de 200 mil milions de dòlars per a la Copa del Món, i el país es va veure confiscat per un boom de construcció més gran del que havia estat abans. També es va enfrontar a un repunt sobtat de càrrecs per suborn i corrupció relacionats amb l’oferta que acabava de guanyar -una mera fitxa en comparació amb el que venia després en forma d’acusacions de violacions de drets humans.

Enllaça per a la traducció sencera amb totes les fotografies a Evernote

Anuncis

L’illa dins l’illa

Rondaller

El Cap CorsCapicorsu en cors- és una península de Còrsega amb una forta personalitat. Els seus habitants l’anomenen l’Isula inde Isula, és a dir l’illa dins l’illa.

Visitar-la suposa conduir per carreteres impossibles entre el turquesa del mar i el verd dels maquis, resseguir penya-segats de vertigen i passar per poblets incrustats a la muntanya.

Patrimonio. Còrsega. França Patrimonio.

Per cert, en cors, el mot maquis -macchia- significa bosc atapeït, fent referència a una vegetació típica d’aquesta illa, que va servir d’amagatall impenetrable pels grups de la resistència francesa. En català s’utilitzà per a designar les guerrilles antifranquistes.

Una possible ruta la podem fer sortint de Bastia i dirigint-nos a Patrimonio –Patrimoniu-, on van néixer els germans Arena, declarats adversaris de Napoleó. Un d’ells va ser guillotinat, segons la moda.

Patrimonio. Còrsega. França

Un menhir amb rostre humà testimonia que la història d’aquest enclavament es remunta a molt abans del que ens pugui arribar la memòria.

Patrimonio. Còrsega. França. Megalitisme L’anomenat ‘U…

View original post 545 more words

El pont de Can Ubach.

 

Sketch_21_Pont de Can Ubach 01

A l’indret de Can Jardí, a Valldoreix, en un lloc envoltat d’autopistes i carreteres, hi ha l’antic Pont de Can Ubach, per on la carretera C-1413 de Molins de Rei a Caldas de Montbui creuava la riera de Can Badal, molt aprop de l’aiguabarreig amb la Riera de Rubí.

Es tracta d’un pont magnífic; un exemplar extraordinari de l’Engenyeria Civil de Catalunya i del bon ofici dels paletes i picapedrers que als anys 20 del segle XX bastiren aquest i altres ponts en les carreteres que anava obrint la Mancomunitat de Catalunya.

L’Ajuntament de Sant Cugat del Vallés va incloure aquest pont en el Catàleg de Patrimoni Arquitectònic tot destacant: les voltes obliqües d’obra de fàbrica, les piles de pedra amb esperons. Els murs de contenció de l’antic traçat de la carretera, amb les proteccions de bancades alternades i el roure que hi ha al costet de l’estrep Nord Oest.

La fitxa de catalogació i protecció del pont descriu molt bé les principals característiques, els elements protegits, etc.; i mostra una cartografia actual de l’indret, així com un petit planell topogràfic de com era tot quan la masia de Can Ubach estava dempeus i la carretera seguia el traçat pel pont.

Res a afegir a la descripció esmentada, només resta adjuntar unes fotografies actuals, així com l’apunt que vaig realitzar al octubre del 2015 que obre aquest article.

IMG_5872

IMG_5845

IMG_5866

IMG_5856

IMG_9657

Aquestes fotografies i més a l’album de Flickr :  «Pont de can Ubach»

 

Enllaç

image

L’heterogeneïtat de les diferents pràctiques arquitectòniques, de cada característica cantonada de Buenos Aires , són evidenciades per  Leandro Grovas , que acudeix a plasmar les seves diferències i particularitats a través de la seva càmera.

La singular mirada reflexiona sobre les relacions que existeixen entre les illes i el patrimoni material-arquitectònic. Els convidem a revisar una sèrie de fotografies a continuació.

Publicat a :  Plataforma Arquitectura (19/5/ 2017)

Enllaç

 

Aldo Rossi hauria complert 86 anys.

Arquitecte italià nascut a Milà el 1931 i mort a la seva ciutat natal en 1997.

«…..Dels seus llibres destaquen: la seva primera obra “l’Architettura della citta” (L’arquitectura de la ciutat.1966), que influeix notablement en la cultura arquitectònica actual, esdevenint un de les obres crucials del panorama arquitectònic actual, “Scriti scelti sull’architettura e la citta” (1975), o A Scientific Autobiography (1981), en el qual es barregen la literatura i el projecte, la imaginació i els records…..»

El lema d’aquest blog és una cita del seu llibre “l’Architettura della citta” .

Origen: 86 aniversario de Aldo Rossi – Noticias de Arquitectura – Buscador de Arquitectura

Art sota el cel

Rondaller

Descobrint el Mirador de l’Alcalde (part 2)

Després de veure l’Homenatge a Barcelona, de Subirachs, el camí segueix fins al castell. A l’inici de la pujada, hi ha una escultura dedicada a Juan Manuel Duran. Aquest aviador de Jerez de la Frontera, va ser un dels quatre tripulants del ‘Plus Ultra’ que el 1926 va fer el primer vol transatlàntic entre Palos de la Frontera i Buenos Aires -quatre anys després que els portuguesos-. Va morir amb 26 anys, pocs mesos després de tornar de tan heroica gesta, en estimbar-se contra la muntanya de Montjuïc fent uns exercicis aeronàutics.

Mirador de l'Alcalde. Barcelona. Montjuïc

L’escultura és obra del barceloní Jaume Duran i Castellanos, de qui podem trobar nombroses obres per la ciutat, com la que porta per nom Montseny a plaça de Catalunya, i que vagament recorda la que tenim davant. Aquesta, d’aire mortuori, es cobreix el cap. El noucentisme, sovint ho resolia tot a base de…

View original post 458 more words

Entre el misteri i l’especulació

Rondaller

Itinerari per la Barceloneta (part 1).

El barri de la Barceloneta es pot visitar moltes vegades i de diverses maneres i segur que mai te l’acabes. Aquesta és una de les mil rutes que podeu fer. Obriu els ulls, perquè hi ha molts detalls per descobrir!

Un model de planificació.

Al segle XVIII, després de la Guerra de Successió, bona part del barri de la Ribera va quedar destruït i va ser necessari trobar un nou lloc per viure. En uns terrenys guanyats al mar i ajudat per enginyers militars, Juan Martín Cermeño -arquitecte i també enginyer militar-, va construir un eixample de carrers amb illes idèntiques, numerades a cada cantonada.

Barceloneta. Barcelona

La reglamentació establí que les cases havien de constar de planta i un pis, per tal de no interferir el radi d’acció dels canons de la ciutadella que era ben a prop. Però a partir del segle XIX, es va permetre superar…

View original post 999 more words