La plaça d’Espanya de Barcelona.

font_pl-espanya_barcelona_c1

Aquests dies, circula per les xarxes socials una proposta per camviar el nom de la plaça d’Espanya de Barcelona, per altres noms de personatges de la política o de la cultura que recentment (aquesta mateixa setmana) estàn d’actualitat. No sembla que aquestes propostes puguin tirar endavant tenint en compte la normativa de l’Ajuntament de Barcelona, continguda en la ponència de Nomenclàtor dels carrers de Barcelona.

I millor que sigui aixís ja que el nom dels carrers i les places forma part de la vida de la ciutat, canviar el nom dels carrers i les places existents té sempre un component de mutilació del record, de la memòria històrica de les ciutats. És per això que l’actuació de canviar un nom existent ha d’estar basada en criteris culturals i socials que tinguin un ampli consens i canviar el nom de la plaça d’Espanya de Barcelona no respòn a cap dels esmentats criteris.

La plaça d’Espanya de Barcelona és emblemàtica, forma part del parimoni cultural de la ciutat. La «Font dels Tres Mars» és una alegoria de la península Ibèrica. Fou obra de l’arquitecte modernista Josep Maria Jujol (1929), qui va voler simbolitzar els tres mars que envolten la península Ibèrica, o Espanya.

figura-6

Els plans urbanístics i projectes d’urbanització de la plaça d’Espanya i de la muntanya de Montjuich, anteriors i posteriors a l’Exposició Universal de 1929, son part destacada de la història de la ciutat.

Modificar el seu nom deixaria la «Font dels Tres Mars» sense sentit, pensem per un moment en que tenen a veure els personatges que es proposen amb l’alegoria d’Espanya que és el seu contingut estètic i cultural.

El nom dels carrers és rellevant dins del model cultural -urbanístic d’una ciutat i la Memòria Històrica mai n’és un aspecte secundari. Altres places de Barcelona han estat víctimes dels canvis de nom polítics, basats en el sectarisme i la revenja; la plaça de  Francesc Macià, la Gran Via i la Diagonal…, la plaça d’Espanya fou respectada, per raons obvies, pel franquisme, fou afortunada en aquest sentit i no hi ha un sol motiu per perpetrar una mutilació tant brutal del Patrimoni Cultural de i la Memòria Històrica de la ciutat de Barcelona.

 

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s